Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Caimaris i Torres, Miquel Eugeni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)

Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.

És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.

Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

Cagé, Fèlix

3 Respostes

(París, França, 1820 – Barcelona, 1869)

Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857).

A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l’incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració.

Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865).

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)

Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.

Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).

Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).

Caçador, Jaume

6 Respostes

(Vic, Osona, 1484 – Barcelona, 4 gener 1561)

Bisbe de Barcelona (1545-61). Fill de Guillem Caçador, i germà del bisbe de l’Alguer Guillem Caçador.

Seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona -on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa– i Barcelona.

En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador (1522), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa.

Un cop bisbe afavorí l’establiment dels jesuïtes a Barcelona i treballà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular. Restaurà el palau episcopal.

Des del 1559 tingué com a auxiliar el seu nebot Guillem Caçador, el qual el succeí en el bisbat.

És autor de Breviarium Barcinonense nunc denuo confectum (1560).

Guillem Caçador

Caçador, Guillem -bisbe Barcelona-

6 Respostes

(Vic, Osona, 9 octubre 1510 – Barcelona, 13 novembre 1570)

Bisbe de Barcelona (1561-70). Fill de Joan Caçador, nebot de Guillem Caçador i successor del seu oncle Jaume en la mitra barcelonina.

Ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat (1563). Va assistir al concili de Trento (1563), assessorat pel lul·lista Joan Lluís Vileta.

Com a bisbe de Barcelona procurà l’aplicació del concili: renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari -que no tingué efecte-, reactiva la reforma dels religiosos i publicà el seu ordinari i el breviari i presidí el concili de Barcelona (1569) en nom de l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar Cervantes de Gaeta.

S’enfrontà amb el poder reial, tot i ésser canceller de Catalunya, en defensa de la jurisdicció eclesiàstica malmesa per Felip II.

Va escriure Ordinarium Barcinonense.

Cabruja, Jaume

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1752 – Barcelona, 1831)

Eclesiàstic. Deixà escrits referents a la Inquisició. Fou molt conegut per les seves iniciatives de caràcter benèfic.

Cabrera, Sança de

5 Respostes

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Dama. Filla de Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, i de Timbor de Prades. Es casà amb Arquimbau de Foix, vescomte de Bearn.

Un cop vídua, fundà la capella de Santa Clara i Santa Caterina, a la catedral de Barcelona, on fou enterrada.

Jaume Cabrera

Cabrera, Jaume

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, després 1432)

Pintor documentat entre els anys 1394 i 1432. Format segurament al taller dels germans Serra, evolucionà cap a l’estil gòtic internacional de Lluís Borrassà. Posteriorment col·laborà amb Jaume Cirera.

Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme.

Entre les seves obres cal citar: el retaule de Sant Nicolau (1406, seu de Manresa) i hom li atribueix el de Sant Martí Sarroca (Museu de Vic), la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics (Museu Episcopal de Vic) i un Calvari (col·lecció Carreras).

Cabrera, Constança de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1433)

Filla de Bernat III de Cabrera i de Margarida de Foix. Fou abadessa del monestir de monges cistercenques de Valldonzella, a Barcelona, des del 1403 fins a la seva mort.

Entre 1422 i 1428 hi acollí la seva neboda Margarida de Prades, vídua en primeres núpcies del rei Martí I l’Humà i en segones de Joan de Vilaragut.

Cabot i Rovira, Emili

3 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1856 – 27 febrer 1924)

Maquetista de joies i col·leccionista d’art. Fill de Francesc Cabot i Ferrer, i germà de Joaquim.

Organitzà, com a membre de la Junta de Museus de Barcelona, algunes de les més grans exposicions artístiques de l’època.

Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya. La col·lecció de vidres que a la seva mort deixà al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona és una de les més importants d’Europa.