Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Carol i Foix, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1923 – 24 novembre 1996)

Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional.

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya al primer govern de Jordi Pujol (1980).

De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari.

Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines.

Fou elegit (1985) primer president del Consell dels Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Carmona i Ristol, Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 10 octubre 1924 – Barcelona, 1997)

Escriptor. A tres anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Durant la guerra civil visqué a Barcelona. Ha fet teatre a tavernes i suburbis.

És autor del llibre Dues Catalunyes (1966) i d’una Antologia de la poesia social catalana (1970). Col·laborà a “La Vanguardia”.

Cardús i Malagarriga, Roser

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1920 – 10 novembre 1974)

Escriptora.

Ha publicat la novel·la Els temps ens han fet així… (1953) i narracions infantils: El príncep bandoler (1958) i La noia del rostre canviant (1960).

Cardoner i Planas, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1902 – 6 agost 1984)

Metge. Historiador de la medicina a Catalunya, continuà l’obra de Lluís Comenge.

Ha publicat, entre d’altres, les obres: Creació i història del Real Colegio de Cirurgía de Barcelona (1936), Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró (1950), La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón (1959), L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX (1971) i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó (1973).

Cardona i Roig, Osvald

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 agost 1914 – 14 desembre 1987)

Escriptor, crític i assagista. Estudiós de la llengua i literatura catalanes.

Publicà valuosos treballs, especialment del període comprès entre Verdaguer i els noucentistes: De Verdaguer a Carner (1960), Art poètica de Maragall (1971), Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer (1986). És autor també de La correspondència comercial en català (1977) i Els grups de vocals en contacte (1977).

Com a traductor, es destacà per la traducció que féu de l’obra de Petrarca, Sonets, cançons i madrigals (1955).

Cardona i Lladós, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juny 1877 – 16 setembre 1958)

Pintor i dibuixant. Format a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Col·laborà en revistes catalanes (“Forma” i “La Ilustració Catalana”), franceses (“Le Rire” i “La Vie Parisienne”) i alemanes (“Jugend” i “Simplicissimus”). Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen.

El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa. La seva temàtica se centra en l’element femení.

Cardona i Escanero, Gabriel

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)

Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.

Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.

Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).

Cardona i Enríquez, Ferran I de

19 Respostes

(Catalunya, 1469 – Barcelona, 1543)

Segon duc de Cardona i marquès de Pallars. Era fill de Joan Ramon Folc IV de Cardona i d’Aldonça Enríquez.

Succeí el seu pare el 1513. El 1521 tingué dificultats greus amb els seus vassalls de Cambrils. Les autoritats de Barcelona apaivagaren el conflicte.

Fou nomenat almirall per l’emperador Carles V. Formà part del consell imperial. El 1535 entrà a Barcelona a la dreta de l’emperador, que en aquella avinentesa, i per excepció, no passà sota pal·li.

Es casà en primeres núpcies amb Francesca Manrique, filla del duc de Nàjera, i en segones amb Isabel Agostín, filla del vice-canceller de la Corona d’Aragó.

A la seva mort, fou succeït per la seva pubilla Joana de Cardona i Manrique, casada amb Alfons d’Empúries, príncep del casal de Trastàmara i fill d’Enric “Fortuna”.

Cardellach i Busquets, Pau

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 20 març 1814 – Barcelona, 28 maig 1879)

Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona.

És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de Compendio de substanciación de juicios (1846).

Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).

Cardellach i Alivés, Fèlix

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1919)

Enginyer industrial i arquitecte.

Professor fundador de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d’arquitectura industrial.

S’especialitzà en la construcció d’ascensors.

És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).