Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Carcellé i Tosca, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 maig 1904 – 24 octubre 1983)

Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz “Catalònia”, que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39.

Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l’edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol.

Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.

Carcassona i Garreta, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.

Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).

També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Carbonell i Selva, Miquel

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 23 juliol 1854 – Barcelona, 14 maig 1896)

Pintor. Deixeble d’Antoni Caba a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans.

Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l’impressionisme.

Carbonell i Piñol, Gerard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1968)

Pintor-decorador i dibuixant.

Excel·lí en la decoració d’interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l’Associació de Cartellistes de Catalunya.

Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.

Carbonell i Pera, Àngel

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1877 – Barcelona, 1940)

Eclesiàstic i escriptor. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana (1906).

Esmerçà el seu apostolat en famílies pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona, i, colpit pels desnivells classistes, publicà un llibre, polèmic i avançat a l’època, El colectivismo y la ortodoxia católica (1928).

Col·laborà al diari “El Matí” i a les revistes “La Paraula Cristiana” i “Cuestiones Sociales”.

Després de la guerra civil, evolucionà cap a posicions tancades: Cartas de combate en defensa de la fe, dirigidas a las juventudes cristianas (1940).

Carbonell i Nonell, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 març 1900 – 27 novembre 1988)

Actriu. Als deu anys ja actuà en la companyia de Maria Guerrero, i posteriorment en les de Catalina Bàrcena, Ernest Vilches i Margarida Xirgu.

El 1932 formà companyia pròpia amb Antoni Vico, amb qui es casà l’any següent.

Membre del Teatre Nacional de Barcelona (1968), excel·lí en papers d’alta comèdia en castellà; en català féu Senyora àvia vol marit (1962) de Pous i Pagès i Una altra Freda, si us plau, de Salvador Espriu (1978).

El 1959 i el 1971 obtingué el premi Nacional d’Interpretació.

Carbonell i Mumbrú, Maria

1 Resposta

(Barcelona, 26 juny 1911 – 20 juliol 1988)

Pianista i pedagoga. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va transmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-.

Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebrà concerts periòdicament.

Carbonell i Huguet, Pere

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927)

Escultor. Havia estat deixeble de l’Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d’anatomia artística.

Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives (1895).

Premiat amb una segona medalla a l’Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900.

Carbonell i Esteller, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1946 – 18 agost 2025)

Historiador de l’art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctor en història de l’art i catedràtic d’art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.

Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic.