(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)
Mecànic. Pare d’Antoni Genescà i Coromines.
Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l’estat.
Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.
(l’Arboç, Baix Penedès, 30 novembre 1831 – Barcelona, 7 maig 1900)
Industrial. Establert a l’illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l’indiano.
La producció dels seus tabacs s’acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción.
El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n’envià un exemplar al ministeri d’Ultramar.
(Barcelona, vers 1369 – vers 1408/11)
Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà.
Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València.
L’any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)
Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín.
S’especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883.
És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista… (1892).
Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.
(Barcelona, 1881 – 1971)
Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.
Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.
(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)
Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.
Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).
Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.
(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)
Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.
Fou director artístic de la companyia Gramophon.
(Barcelona, segle XIX – 16 juliol 1930)
Pintor. Germà de Concordi. Destacà en l’ensenyament, que exercí a diversos centres públics i privats.
Col·laborà amb eficàcia a l’obra de les colònies escolars de l’ajuntament de Barcelona. Realitzà notables pintures murals al palau de la Generalitat.
Fou el pare d’Antoni Gelabert i Casas.
(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)
Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).
Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.
(Figueres, Alt Empordà, 21 desembre 1819 – Barcelona, 5 gener 1872)
Advocat i assagista. Deixeble de Martí i d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona.
Els seus escrits tracten de temes socials, enfocats des d’una perspectiva conservadora, i abunden en atacs contra les ideologies socialitzants.
Obres principals: La propiedad individual y el comunismo (1848), Rápidas consideraciones en vindicación de les ataques dirigidos contra la sociedad actual (1857), La mujer: su pasado, su presente y su porvenir (1857), Veladas del obrero (1857), El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida (1864) i Estudio sobre las clases proletarias (1864).
Dades dels Països Catalans 