Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Gibert i Serra, Vicenç Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).

Gibert i Sans, Manuel

1 Resposta

(Barcelona, 1795 – 22 setembre 1873)

Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. fou un dels qui hi impulsaren el projecte de Pla Cerdà.

Presidí el consell d’administració del ferrocarril Barcelona-Mataró, el primer del país. Figurà entre els fundadors del Conservatori del Liceu.

També destacà en l’exercici professional.

Gibert i Roig, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)

Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.

Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.

Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.

Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).

Gibert i Mateus, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – 1919)

Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.

Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.

Gibert i Clols, Josep

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)

Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.

Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.

Gibert i Camins, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 març 1890 – 9 agost 1966)

Músic i pedagog. Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i féu concerts en diferents països europeus.

Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Barcelona des del 1945, i de piano des del 1947.

Giberga i Bosch, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1800 – 1845)

Ciutadà de Barcelona. Fou un dels membres de la junta revolucionària que, durant la revolta de 1842, tractà sense èxit d’arribar a una transacció amb el general van Halen. El fracàs de la gestió tindria per conseqüència el ferotge bombardeig de terror ordenat pel general Espartero.

Fou deportat a Cuba per algun temps. Allí fundà l’Ateneu Català de la Classe Obrera, així com una Societat Benèfica que es titulà d’Amics dels Pobres.

Fou el pare del metge Antoni Giberga i Gibert.

Gibanel, Agustí

Deixa un comentari

(prop del Cinca, 1895 – Barcelona, 1933)

Anarco-sindicalista. Després de formar part de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França, dirigí “Redención” d’Alcoi (1930), i fou cridat, en proclamar-se la II República, per a la redacció de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.

Féu costat als trentistes i fou el director (1931-33) de l’òrgan d’aquests, “Cultura Libertaria”.

Ghilloni i Molera, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)

Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.

Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.

Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).

Genovart i Llopis, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1941 – 13 març 1994)

Pintor. De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament.

Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies, això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment.