Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Guardiola i Bonet, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

Guàrdia i Vial, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1880 – 27 gener 1940)

Arquitecte. Era gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d’arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana.

Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s’encarregà, amb col·laboració amb altres, de l’obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928).

A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

Guàrdia i Mates, Melcior de

2 Respostes

(Barcelona, 1733 – 1789)

Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).

Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.

Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….

Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).

Guàrdia i Granell, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 1845 – 19 desembre 1908)

Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d’estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat “Guía musical”. Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l’època.

Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878).

Edità també moltes obres didàctiques musicals. La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d’aquells anys.

Guàrdia i Esturí, Jaume

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 25 juny 1875 – Barcelona, 4 setembre 1935)

Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març).

Influït per Cézanne, la seva obra, que s’inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de Francesc Vayreda i la de Joaquim Sunyer.

Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra.

Guanyavents i Jané, Emili

1 Resposta

(Barcelona, 31 agost 1860 – 1941)

Poeta i traductor. Poeta simbolista, publicà Alades (1897), Voliaines (1903) i Trasplantades (1910). Moltes de les seves poesies foren musicades per Enric Morera.

Tipògraf col·laborador de l’influent grup de “L’Avenç”, també col·laborà en d’altres revistes.

Posà al dia les obres d’un gran nombre d’escriptors i, entre altres aportacions, fixà formalment el text definitiu del Cant dels segadors com a himne de Catalunya.

Gualbes, Joan de -s. XV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1452)

Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II el Sense Fe, quan residia a la capital essent lloctinent d’Alfons IV el Magnànim.

Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l’orde dels agustins.

Gualbes i Copons, Joan Bonaventura de

3 Respostes

(Barcelona, 1643 – 15 desembre 1714)

Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk.

Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana– de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat.

El 1703 participà en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l’Acadèmia Desconfiada.

Gualbes, Bernat de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1422)

Jurista. Membre de la família patrícia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09).

Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí I el Jove en la campanya de Sardenya (1409).

Fou l’únic dels tres compromissaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran I d’Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

Gualba, Ponç de -bisbe-

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Barcelona, 17 juliol 1334)

Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona i nebot del també bisbe Guerau de Gualba. Fou sagristà de la seu de Mallorca, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca.

Elegit bisbe de Barcelona l’any 1300, no fou consagrat fins al 1303. En el seu govern diocesà cal destacar les construccions que emprengué, i especialment l’edificació de l’església de Santa Maria del Mar (1329).

L’exili, ordenat pel rei, li fou revocat pel papa.