Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Gudiol i Corominas, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1933 – 25 desembre 2015)

Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart.

Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l’aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador.

Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat.

Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi.

Gubert i Rafanell, Cecília

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1906 – 4 febrer 1985)

Cantant. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina.

Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla.

També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.

Gubern i Fàbregas, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1960)

Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.

El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.

Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).

Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.

Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.

Gubern i Domènech, Ramon

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1926 – Barcelona, 21 agost 2015)

Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a “Índice Histórico Español” (1954-56).

Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d’institut.

Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).

Guasch i Toda, Teresa

Deixa un comentari

(Riudecanyes, Baix Camp, 28 maig 1848 – Barcelona, 15 desembre 1917)

Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare Teresa Toda i Juncosa, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona.

Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d’Urgell, i Agustí Verdura, carmelità.

Guasch i Ribera, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1848 – 1923)

Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i a l’Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879).

Publicà les monografies Les Valls d’Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892).

Fou el pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró.

Guasch i Miró, Joan Maria

3 Respostes

(Barcelona, 28 agost 1878 – 15 juliol 1961)

Poeta. Fill de Joaquim Guasch i Ribera. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals.

L’any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l’any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals.

Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).

Guasch i Homs, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 2 febrer 1861 – Barcelona, 12 setembre 1923)

Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París.

Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura. Col·laborà com a crític d’art a diverses publicacions.

El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona.

Guarnier, Domènec

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 17 maig 1714)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona.

El 17 de maig de 1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l’exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats.

Guarner i Alonso, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)

Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.

Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).

A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.