Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Companyia Nova de Gibraltar

(Barcelona, 1 juliol 1709 – 1723)

Companyia comercial. Creada pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys.

La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc.

El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió.

Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).

Companyia Marítima de Pesca de Barcelona

(Barcelona, 1789 – segle XIX)

Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes.

Companyia Industrial del Llobregat

(Barcelona, 1961 – )

Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat.

El 1881 féu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896).

El 1903 s’integrà en la Societat General d’Aigües de Barcelona, dins la qual s’ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l’instal·lació de ramals de connexió.

El 1959 dugué a terme la captació de les aigües subàlvies de Martorell amb funció subsidiària del cabal del Llobregat (1959).

El nom que té actualment fou adoptat l’any 1961.

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona

(Barcelona, 1842 – 1848)

Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes.

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa.

Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars.

Companyia d’Indústries Agrícoles

(Barcelona, 1910 – )

Societat. Creada aprofitant la protecció estatal a la producció sucrera, arran de la pèrdua de les colònies antillanes (1898). El 1911 s’uní amb l’Azucarera del Jalón, conservant el nom original.

El 1973 comprenia, a més, la Sociedad Azucarera Ibérica i la compañía Industrial Azucarera; el 1967 era el tercer grup sucrer de l’estat espanyol en capacitat productora (22%).

La seva activitat principal és la transformació de la bleda-rave en sucre, i també l’aprofitament dels seus subproductes: polpa, melasses, etc.

N’és també important la producció d’alcohol destil·lat, de pinsos compostos i de llevat.

Companyia de Filats de Cotó

(Barcelona, 1772 – d 1799)

Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.

Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.

Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.

Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.

Companyia de Comerç de Barcelona

(Barcelona, 1755 – 1785)

Companyia privilegiada per al comerç català a Amèrica. Establerta a la Llotja, rebé inicialment la facultat de comerciar amb les illes de Santo Domingo, Puerto Rico i la Margarita i, en una segona zona colonial, amb Hondures i Guatemala.

La progressiva llibertat de comerç, que féu aparèixer les primeres companyies d’assegurances marítimes, es consolidà amb el reconeixement definitiu del comerç lliure, l’any 1778.

A partir d’aquesta data, la Companyia entrà en franca decadència, i el 1785 ja havia desaparegut.

Columna Edicions

(Barcelona, 1985 – 2001)

Editorial. Fundada per Miquel Alzueta, Àlex Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d’altres. És dedica sobretot a la traducció d’obres al català.

L’any 2001 fou adquirida pel Grup Planeta i fou englobada dins del Grup 62.

Club Editor

(Barcelona, 1959 – )

Editorial. Fundada per tal de fer-se càrrec de l’edició de la col·lecció “El Club dels Novel·listes”.

Ha iniciat també la col·lecció “El Pi de les Tres Branques”, amb llibres d’història i de filologia de Ferran Soldevila i Joan Coromines, respectivament.

Enllaç web:  Club Editor

Claret, Editorial

(Barcelona, 1926 – )

Editorial. Nom que prengué el 1966 l’empresa editorial Gráficas Claret, que abans del 1940 es deia Tipografía Claret i era la sucursal a Catalunya de l’editorial Corazón de María de Madrid.

Es dedica fonamentalment a la difusió de la cultura religiosa a través de l’edició de diverses col·leccions. Des del 1989, edita també les publicacions de la Fundació Joan Maragall (col·lecció “Quaderns Cristianisme i Cultura”).

Enllaç:  Editorial Claret