(Barcelona, 1986 – 1997)
Galeria d’art creada per un grup d’artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l’any 1989 es traslladà al carrer del Comerç.
Mantingué una línia dedicada a l’art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista “Artual”.
(Barcelona, 1974 – 1983)
Editorial. Fundada per Jordi Vigué.
Especialitzada en la investigació de l’època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la “Col·lecció Art Romànic”, de temes monogràfics, “Monuments de la Catalunya Romànica”, catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la “Col·lecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina.
Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el “Full Informatiu del Romànic”, d’intenció divulgativa, i, des del 1980, “Quaderns d’Estudis Medievals”, dedicada a treballs científics i d’investigació.
El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana.
(Barcelona, 1947 – )
Empresa editorial. Continuadora de la firma Miquel Arimany-Editor.
Pionera des de l’època dels anys 1950 en la represa d’edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària “El Pont”, que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui.
El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents: Col·lecció Juvenil Sant Jordi; el mateix any, també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, al qual han seguit molts d’altres i una gamma extensa d’obres per a l’ensenyament del català, tasca que té el seu punt culminant amb el Diccionari Català General (1965-68).
Inicià també, des del 1959, la represa de l’edició de blocs-calendaris amb texts al dors (suprimida des de després de la guerra civil), blocs de taula, dietaris, agendes, etc, per a l’ús del català en l’oficina.
Publica també la col·lecció “Llibres-guia Arimany”, de temàtica diversa.
(Barcelona, 1941 – 1974)
Editorial. Fundada per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia. Especialitzada en ciències socials, tenia col·leccions en castellà i en català.
Entre d’altres, ha publicat la versió castellana de Historia de España (8 volums 1952-57) de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans (1963-66), dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana (a partir del 1964) de Martí de Riquer i Antoni Comas.
També ha editat obres de Carles Cardó (a partir del 1951), Salvat-Papasseit (1962) i Màrius Torres (1964).
El 1974 es fusionà amb l’Editorial Seix i Barral.
(Barcelona, 1978 – )
Editorial. Fundada i dirigida per Josep J. Molí.
Publicà la col·lecció “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular i, des del 1985, les col·leccions “Hores d’estudi”, sobre temes d’investigació, i “Cops de Bou”, orientada a la reedició facsímil de llibres.
També ha editat les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada.
(Barcelona, 1986 – 1989)
Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. En fou director Ramon Besora.
S’ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions “Aliorna Baobab“, “Jove”, “Volums singulars”, “Teoria i Pràctica” i “Àlbums”.
El 1989 féu suspensió de pagaments.
(Barcelona, 1929 – )
Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l’explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes.
Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%).
Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenia connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon.
En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.
(Barcelona, 1951 – )
(FECSA) Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s’adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction.
Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l’Ebre i a la Vall d’Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d’altres.
És la primera empresa elèctrica catalana, malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització en borsa de les seves accions. La família March es desprengué de la major part de les seves accions, però es manté representada en el consell, on hi ha igualment representants de la Caixa de Pensions, del Banco Central, del Banco de Bilbao i del Banco de Santander.
(Barcelona, 1889 – )
Associació d’empresaris. Fundada per la fusió de l’Institut de Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme.
Durant els primers deu anys d’existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d’Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l’aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l’aprovació de l’aranzel de 1906.
Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (novembre 1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d’un port nou amb zona franca, per fomentar l’exportació i el comerç, així com l’establiment d’una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català.
Molt activa durant el franquisme, lligat a l’Organització Sindical. Als anys 1970, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).
Enllaç web: Foment del Treball Nacional
(Barcelona, 1920 – )
Fira de mostres anual. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l’any 1925. Els primers organitzadors foren l’ajuntament, el Foment del Treball i l’Associació de Fabricants de Joguines.
El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil.
La tercera s’inicià l’any 1942 amb el nom de Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. A partir del 1959 s’incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials.
La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfiques. D’altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora de Barcelona.
Enllaç web: Fira Barcelona
Dades dels Països Catalans 