Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.
Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.
Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.
(Barcelona, 1913 – 1919)
Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.
En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.
En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).
(Barcelona, 1974 – )
(BCD) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.
Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.
Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.
Enllaç web: Barcelona Centre de Disseny
(Barcelona, 1980 – )
Empresa editorial, pertanyent al Grupo Anaya SA.
Es dedica, principalment, a l’edició de llibres educatius en llengua catalana i a la literatura infantil i juvenil, amb diferents col·leccions per a cada segment d’edat.
Enllaç web: Barcanova Editorial
(Barcelona, 1911 – 1978)
Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal.
La societat disposava el 1760 d’un capital de 23.184 lliures i s’anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en Banca Alfaro i cedida a un consorci bancari.
A la mort de Josep Jover i Casas (1955), soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA.
El 1978 fou venuda al Banco de Santander. El 1992 pertanyia a Crédit Lyonnais.
(Barcelona, 1964 – 1982)
(BIC) Entitat bancària. Constituïda acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc de Sabadell participaren en els seus inicis, però fou la primera l’única institució financera que s’hi mantingué, si bé amb una participació molt minoritària.
El 1975 es vinculà amb Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i prengué participacions -en general minoritàries- en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat. Desenvolupà la creació de polígons industrials, promogué el creixement de les empreses participades i obrí oficines a les principals capitals de l’estat.
La crisi industrial dels anys 1970 afectà els seus resultats i el seu patrimoni, de manera que l’any 1980 permeté que Banca Catalana agafés una participació majoritària en el seu capital i s’integrà des d’aquest moment en el seu grup.
A conseqüència de la crisi d’aquest grup, el 1982 passà a dependré, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de Vizcaya.
El 1984 tenia dipòsits de 50.781 milions de pessetes i 29 oficines.
(Barcelona, 1876 – 1950)
Entitat bancària. Fundada per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel. La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba.
La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial. Aquesta activitat el féu promotor i partícip d’empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines (1881), la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d’Aigües de Barcelona, la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics, la Compañía Telefónica Española i moltes més.
El 1905 obtingué de l’ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de tresoreria, i el 1907 el de la realització de la reforma urbanística.
El 1934 entrà dins l’òrbita del Banco Central, esdevingué un banc eminentment comercial i creà nombroses sucursals per tot Catalunya. El 1942 absorbí el Banc Comercial de Barcelona i la Banca Marsans, i se situà, al cap de poc temps, com a primer banc català (cinquè dins l’àmbit de l’estat espanyol) per la importància dels dipòsits.
El 1950 la junta d’accionistes aprovà l’absorció pel Banco Central.
(Barcelona, 1973 – vers 1990)
Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d’aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Disposà, entre d’altres, d’importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d’inversió.
A la dècada de 1990 fou adquirit per La Caixa.
(Barcelona, 22 maig 1978 – 2011)
(Bankpime) Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 6.612 milions i 83.252 d’aliens i disposava de 19 oficines, el 70% de les quals eren a Catalunya i el País Valencià.
El grup financer era compost per societats de gestió de fons d’inversió, distribució d’accions financeres, leasing i finançament, entre d’altres.
L’any 2011 fou adquirit per La Caixa.
Dades dels Països Catalans 