Marçal i Serra, Maria Mercè

(Barcelona, 13 novembre 1952 – 5 juliol 1998)

Poetessa i escriptora. Nacionalista i feminista, col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara “Reduccions”, “Escrivim a les parets” i “Dones en lluita”.

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el trèvol atzur de ser tres voltes rebel” (Maria Mercè Marçal)

La seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, incorpora elements de la tradició oral, però que no rebutja alternatives formals clàssiques com la sextina i el sonet.

Es va donar a conèixer amb Cau de llunes (1977), obra guardonada amb el premi Carles Riba de poesia, al qual seguiren Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terra de mal (1982), La germana, l’estrangera (1985), Desglaç (1988). Alguns dels seus poemes han estat musicats, entre altres, per Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet. Ha aplegat tota la seva obra poètica a Llengua abolida (1973-1978) (1990).

També ha publicat la novel·la La passió segons Renée Vivien, premi Carlemany 1994 i de la Crítica Serra d’Or 1995. Pòstumament es publicaren Raó del cos (2000), dues antologies de la seva poesia, Contraban de llum (2002) i El meu amor sense casa (2003), i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.

Un pensament sobre “Marçal i Serra, Maria Mercè

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s