(Barcelona, 15 novembre 1897 – desembre 1898)
Revista modernista redactada en castellà.
Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15 de novembre de 1897 al 31 de gener de 1898, i setmanal la segona, de l’octubre al desembre de 1898.
Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo.
Publicà els primers capítols de l’España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
(Barcelona, gener 1931 – agost 1933)
Setmanari anarquista. Fundat per Federico Urales.
Òrgan del grup de “La Revista Blanca”, s’oposà als trentistes.
Hi col·laboraren F. Alaiz, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo i Frederica Montseny, entre altres.
(Barcelona, gener 1925 – abril 1925)
Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d’oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de “La Batalla”.
A més de la defensa que feia de l’URSS, criticava la socialdemocràcia i l’apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical.
(Barcelona, desembre 1923 – gener 1924)
Diari sindicalista i comunista. Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu.
(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)
Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.
Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.
Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.
(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)
Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.
Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.
Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.
Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.
(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)
Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.
Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.
(Barcelona, 1972 – )
Periòdic. Aparegut d’una manera irregular i clandestina, com a portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir d’aquell any amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual.
És de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà.
Publicà uns dotze mils exemplars i fou dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador.
(Barcelona, novembre 1934 – abril 1935)
Periòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català.
La seva sortida fou molt irregular.
Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.
(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)
Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.
Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.
Dades dels Països Catalans 