(Roda de Ter, Osona, 19 març 1929 – 11 novembre 2003)

Poeta. La seva poesia es manté en una constant biogràfica en Paraules al vent (1954) i Quinze poemes (1957). Amb els reculls El poble (1966) i La fàbrica (1972), de to simbolista, Vint-i-set poemes en tres temps (1972) i La pell del violí (1974), s’incorporà al realisme històric.

Serem alló que vulguem ser. (Miquel Martí i Pol)

Posteriorment la seva obra esdevingué més personal: Quadern de vacances (1976), Crònica de demà (1977), Estimada Marta (1978, premi de la Crítica 1979), L’hoste insòlit (1979), L’àmbit de tots els àmbits (1981, premi Ciutat de Barcelona), Primer llibre de Bloomsbury (1982), Andorra. Postals i altres poemes (1984), Llibre d’absències (1985), Els bells camins (1987), Temps d’interluni (1990), Suit de Parlavà (1991), Un hivern plàcid (1994) i Joc d’escacs (1994).

Ha aplegat el conjunt de la seva obra poètica en cinc volums: L’arrel i l’escorça, I (1975), El llarg viatge, II (1976, premi Lletra d’Or), Amb vidres a la sang, III (1977), Les clares paraules, IV (1980) i Per preservar la veu, V (1985).

Tot està per fer i tot és possible. (Miquel Martí i Pol)

També ha publicat llibres infantils: Primavera (1978) i Hivern (1980), narració: Contes de la vida de R (1978), de memòries: Obertura catalana (1988) i Defensa siciliana (1989), i diverses traduccions, entre ells P. Neruda, del qual féu la versió de Fulgor i mort de Joaquín Murieta (1982).

Molts dels seus poemes han estat musicats i en aquest sentit resulta significativa la seva col·laboració amb Lluís Llach: Un pont de mar blava (1993) i Porrera (1996).

El 1991 va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.