Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico

1 Resposta

(Barcelona, 7 gener 1762 – 30 maig 1773)

Diari. Dirigit per P.A. Tarazona, que durà, segons sembla, fins al 28 de febrer de 1762, amb un total de 53 números.

Reaparegué el 1772, amb el nom de “Diario evangélico, histórico-político”, però només durà 6 dies, i fou substituït per un “Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico”, del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 1773.

Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de “Semanario curioso, erudito, comercial y económico“, del qual sortiren 62 números.

Diari Mercantil

6 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1887 – 17 gener 1937)

Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de “Diario Mercantil“, fou catalanitzat l’1 de febrer de 1932.

En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.

Diari de Catalunya -1937/39-

2 Respostes

(Barcelona, 15 agost 1937 – 21 gener 1939)

Diari del matí. Portaveu d’Estat Català, publicat durant la guerra del 1936-39 en deixar de sortir el “Diario de Barcelona”.

Diari Català

10 Respostes

(Barcelona, 4 maig 1879 – 30 juny 1881)

Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall.

De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.

Diada del Llibre

2 Respostes

(Barcelona, 1923 – )

(o Diada de Sant Jordi) Festivitat comercial i cultural.

Instituïda per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.

En ésser fixada la data el dia 23 d’abril, festivitat de sant Jordi, la diada arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat i a d’altres poblacions dels Països Catalans.

Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i altres actes culturals.

Diabolus in Musica

2 Respostes

(Barcelona, 1965 – segle XX)

Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).

El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).

Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.

Día Gráfico, El

13 Respostes

(Barcelona, 12 octubre 1913 – 24 gener 1939)

Diari del matí. Lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon. Fou el primer a Espanya a publicar pàgines en retogravat.

Acollí Eugeni d’Ors quan hagué d’abandonar de “La Veu de Catalunya” i hi publicà les glosses de Prometeu encadenat.

Durant la guerra europea defensà per motius econòmics els interessos alemanys.

Publicà col·laboracions en català i en la seva última etapa fou dirigit per Màrius Aguilar.

Delta ADI-FAD, premis

39 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Premis de disseny concedits anualment per l’ADI-FAD de Barcelona, per a estímul de la indústria i dels dissenyadors.

Hom en concedia de dues categories (or i argent). El 1971 foren suplerts per una àmplia selecció de disseny.

Enllaç: Premis Delta

Delta -revista, 1961/69-

4 Respostes

(Barcelona, 1961 – 1969)

Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.

El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora.

El 1969 canvià el títol pel de “Quaderns d’Orientació Familiar”.

Delegació Diocesana d’Escoltisme

3 Respostes

(Barcelona, 1956 – 1965)

(DDE)  Institució de l’escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l’esforç d’un equip d’homes encapçalat per mossèn Antoni Batlle i Mestre.

La característica fonamental que la diferència de la resta d’institucions era la confessionalitat.

Fou l’antecedent dels Minyons Escoltes fundat el 1965.