Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Dusai, Guillem Pere

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIII)

Iniciador del llinatge. S’establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l’almirall Bernat Marquet, i foren pares d’Arnau Dusai i Marquet i de:

  • Barceló Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca.
  • Guillem Pere Dusai i Marquet  (Barcelona, segle XIII – 1307)  Conseller de Barcelona. Era propietari d’una important societat comercial amb relacions amb el nord d’Àfrica (Asïlah). Fou pare d’Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard.

Durfort -varis bio-

Deixa un comentari

Guillem Durfort  (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

Guillem Durfort  (Illes Balears, segle XIV)  Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III el Cerimoniós, reté la fortalesa al delegat del rei Felip Boïl i de La Scala. Prestà homenatge a Pere III.

Ramon Durfort  (Catalunya, segle XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

Ramon Durfort  (Barcelona, segle XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.

Romeu Durfort  (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Desvilar -varis bio-

2 Respostes

Arnau Desvilar  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

Jaume Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).

Pere Desvilar  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).

Ponç Desvilar  (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.

Destorrents -varis bio-

3 Respostes

Bernat Destorrents  (Vic ?, Osona, segle XIV)  Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l’inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d’aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.

Celestí Destorrents  (Catalunya, segle XIV)  Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons.

Pere Destorrents  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d’artistes d’aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.

Ramon Destorrents  (Barcelona, segle XIV)  Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.

Desplà i Cavaller, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1443)

Propietari de galeres. La seva primera muller fou Magdalena.

El seu fill i hereu fou Miquel Desplà, i altres fills foren Pere Joan Desplà i Ramon Desplà i Bussot (Barcelona, segle XV – després 1443).

Desplà -varis/es bio-

6 Respostes

Arnau Desplà  (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.

Bernat Desplà  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

Francesca Desplà  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.

Guerau Desplà  (Barcelona, segle XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

Jaume Desplà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.

Pere Joan Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Pericó Desplà  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

Ramon Desplà  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

Desplà, Pere -varis-

4 Respostes

Pere Desplà  (Barcelona, segle XIV – abans 1383)  Cavaller. Fou figura important de la política municipal en temps de Pere III el Cerimoniós. Ocupà els càrrecs de conseller cinquè el 1356, segon el 1362, i primer o en Cap el 1364, 1368 i 1371.

Pere Desplà  (Catalunya, segle XV)  Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon Desplà (nat el 1412), amb el qual potser viatjà en una galera grossa. També era germà seu Francesc Desplà.

Pere Desplà  (Xàtiva, Costera, segle XV – València ?, segle XV)  Pintor. Exercí el seu art a València a la primeria de la centúria.