Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Llobet -varis bio-

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Llobera -mercaders-

(Barcelona, segle XV)

Família de mercaders. Participaren en poderoses companyies comercials i ocuparen càrrecs administratius i polítics a Barcelona.

Fou iniciada per Joan de Llobera.

Lacavalleria i Dulach -germans-

Els germans Anton i Joan eren fills de Pere Lacavalleria.

Anton Lacavalleria i Dulach  (Barcelona, segle XVII)  Impressor. Seguí el taller del seu pare i s’establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.

Joan Lacavalleria i Dulach  (Barcelona, 1640 – segle XVII)  Impressor. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).

Kussrov i Corma -pianistes-

(Barcelona, segle XIX)

Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.

Judacot

(Barcelona, segle IX)

(o Judà)  Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.

És el primer jueu català del qual es té notícia.

Jener, Maties

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)

Gravador. Establert a Barcelona, és autor de diverses obres de mèrit, com les de sèries de plantes i alçades arquitectòniques del desaparegut palau virregnal barceloní, segons els projectes de fra Josep de la Concepció.

Janer i Perarnau, Macià

(Barcelona, segle XVIII)

Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732).

Jacchia, Josep ben

(Barcelona, segle XIII)

Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l’acadèmia jueva.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.

Ishaq ben Semuel Cap

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Escriptor jueu. L’any 1305 signa amb els principals de la comunitat la cèlebre excomunió contra els estudis de filosofia.

Probablement és l’autor d’una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.