Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Catà i Renau, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Prohom destacat en la lluita contra Felip V de Borbó. Era procurador de Pau Ignasi de Dalmases i de Felip de Ferran i de Sacirera, ambaixadors catalans a Anglaterra i a Holanda.

El 1713 fou nomenat mestre interí de la Seca de Barcelona. Ja aleshores era capità de la Coronela.

L’11 de setembre de 1714, amb els seus homes, formaren una de les dues companyies que guarnien el Portal Nou en produir-se l’assalt final a Barcelona. Les tropes filipistes foren repetidament rebutjades.

Posteriorment, passades les defenses a d’altres punts, els borbònics encerclaren el baluard, on la resistència fou heroica, i obligaren la guarnició a sortir-ne a la baioneta, trencant el cercle. Catà fou dels qui ho aconseguiren.

Participà tot seguit als terribles combats d’aquella jornada per aquell sector, i als quals sobrevisqué.

Castillo i Mayone, Joaquim del

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.

D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).

També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.

Castellet, Bertran de -magnat, s. XII-

2 Respostes

(Barcelona, segle XII)

Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte.

Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç de Bas i Ramon de Cervera i amb Arbert (II) de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona.

El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València.

El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l’encàrrec de repoblar-la.

Fou el pare de Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d’Alfons I de Catalunya. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina de Castellet.

Cases, Magí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Sacerdot i escriptor. Catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677).

És autor de Desenganys, introducció a la vida devota (1673), en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis, fou encara reimprés al segle XIX.

Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia (1667), escriví en llatí uns Lectio poetica en hexàmetres.

Casals i Remisa, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823.

Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell.

El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.

Cartanyà, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10 juny 1864), i col·laborà al periòdic “El Obrero”.

Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors (1869).

Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

Carreras -joiers-

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, segle XIX)

Família d’argenters i joiers. Fundada per Francesc Carreras i Matas.

Assolí la seva millor època al darrer quart del segle XIX, que reberen, entre altres títols, el d’argenters i joiers de Lleó XIII, i, entre altres premis, la medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Cardona, Esperandéu

3 Respostes

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller.

Fou inclòs al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant de Bar, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí I l’Humà com a vice-canceller (1404).

Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa.

Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.

Carbonell, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d’aquest, el rei Jaume II el Just l’utilitzà com a gestor diplomàtic.

Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l’emperador Andrònic II.

En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d’arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega.

Carbonell, Berenguer -mercader-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Mercader. Especialitzat en el comerç amb Orient.

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305.