Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Destorrents, Ramon

12 Respostes

(Barcelona ?, segle XIV)

Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385.

La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d’obres seves, sovint atribuïdes a d’altres. L’obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l’Almudaina, a Palma de Mallorca.

Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç.

Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d’Irivalls i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona.

Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere III el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380).

Fou el pare de Rafael Destorrents.

Destorrent i Casa-saja, Jaume

8 Respostes

(Barcelona, vers 1430 – 1499)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Pere. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes.

Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II el Catòlic. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l’alçament dels remences de Pere Joan Sala.

De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l’organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d’Alfons IV el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l’oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.

Destorrent -llinatge-

3 Respostes

(Barcelona, segle XIII – segle XV)

Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders.

El primer membre conegut és un Pere Destorrent.

Altres membres del llinatge són:

Francesc Destorrent  (Barcelona, segle XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

Pere Destorrent  (Barcelona, segle XV – 1462)  Ciutadà honrat i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.

Dessoler, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà de Barcelona. Fou conseller cinquè (1438-39) i quart (1449-50) i membre del Consell de Cent (1461-62) de Barcelona i, durant el trienni 1446-49, batlle.

En esclatar la guerra contra Joan II, es posà al costat del Consell del Principat. Acomplí accions de caire militar i diplomàtic: participació en el setge de la força de Girona (1462) i en la defensa del Baix Llobregat (1464).

Fou un dels vuit membres de l’ambaixada enviada per Catalunya a Lluís XI de França (1463-64).

Desplà, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1462)

Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria de Castella mentre Alfons IV el Magnànim era a Nàpols.

Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI.

Detingut per les forces de Pere IV de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.

Desplà

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Desmàs, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Fou el constructor d’una part de l’antic edifici del monestir de Montserrat.

Prengué part a l’assalt al call jueu de Barcelona (1391), fet que mogué contra ell la persecució de la justícia. L’any següent obtingué el perdó reial per especial intercessió de l’abat de Montserrat, mogut pels mèrits artístics de Desmàs.

Descaus, Pere

2 Respostes

(Barcelona, segle XIV)

Banquer. Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona; des del 1378 avançà grosses sumes de diner a la tresoreria de Pere III de Catalunya.

La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc (1381).

Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona.

Damians, Segimon

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Mercader. Fou, després de l’economista Jaume, el més destacat dels diversos membres de la família que intervingueren al seu temps a la vida municipal barcelonina.

Actuà d’alferes a la companyia de mercaders de la Coronela. Tingué el títol de defensor de la Llotja de Mar. El 1644 fou nomenat jutge d’apel·lacions.

Resultà elegit conseller quart de la capital el 1648. El 1650 era un dels administradors de l’hospital general de Barcelona.

Després de la guerra de Separació encara era membre del Consell de Cent, com un homònim que devia ser fill seu.

Damians, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII)

Mercader i conseller de Barcelona.

Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres (1630), el text econòmic més important del segle XVII, on constatava la decadència del comerç i la pèrdua d’alguns mercats, i avaluava la disminució de les activitats manufactureres catalanes i la invasió dels productes tèxtils estrangers en el mercat català.

Posteriorment representà diverses vegades el Consell barceloní, col·laborà amb la Generalitat en la repressió del contraban (1638) i fou membre del Consell de Guerra durant la guerra dels Segadors, on tingué una important actuació en la defensa de Barcelona, fins que fou aconseguida la victòria en la batalla de Montjuïc (gener 1641).