(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555.
Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella (1504).
El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(Barcelona, segle XIX)
Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d’específics. També s’ocupà de qüestions relatives als conreus d’alguns tubercles.
(Barcelona, segle XIV – 1343)
Frare mercenari. Era doctor en teologia.
Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde.
El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d’ésser consagrat.
Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.
Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.
(Barcelona, segle XIV)
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.
(Barcelona, segle XVI)
Pintor. Li havia estat atribuït el retaule de Santa Caterina i Santa Clara, avui a la sala capitular de la seu de Barcelona.
Treballà a vegades amb Pere Terrers i amb Francesc Vergós.
(Barcelona, segle XIX)
Llicenciat en ciències naturals. Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d’Animals i de Plantes i la “Revista Zoófila Barcelonesa” (1879).
Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879).
(Barcelona, segle XVIII)
Jurista i doctor en teologia.
És autor del Prontuario jurídico para edificar sin agravio del vecino (Barcelona 1782, Lleida 1866 i Girona 1875), Disertatio iuridica celebriones exceptiones complectens regulae quae a iudice audientiam disponit (1778) i Satisfacción a las preguntas del padre de familia deseoso de evitar los pleitos que suelen seguir-se de algunas dudas sobre el heredamiento (1788).
(Barcelona, segle XV)
Poeta. El seu veritable nom era Francí de Sitges. Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei (1458). Era amic de Joan Fogassot i de Lleonard de Sorts.
Fidel a Joan II el Sense Fe, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II el Catòlic.
En una ocasió oferí una joia al poeta que cantés més bé la pena d’amor que ell sofria.
(Barcelona, segle XV)
Polític. Fill de Galceran Burguès de Santcliment i pare de Gregori. Lluità a favor de Joan II el Sense Fe.
El 1466 era procurador general de Mallorca i capità de les galeres reials de l’illa. Anà aleshores a assetjar Maó, addicta a la causa de la Generalitat catalana, i obligà la plaça a capitular.
Després anà amb set naus a reforçar el llarg setge del castell d’Amposta, on participà en el seu assalt, el 21 de juny de 1466.
Dades dels Països Catalans 