Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Costa i Galí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Polític i militar. Fou diputat a corts per Barcelona (1820) i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid. Fou comuner.

Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians (febrer 1822), fou processat perquè a la seva columna -on hi havia molts immigrants italians- s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII de Borbó.

Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Costa, Francesc -artiller-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d’Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d’un cos d’artilleria especialitzada en el tir d’esclat enlairat amb bomba de metralla.

Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d’Europa.

Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

Costa, Francesc -polític-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705).

Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic.

Cordelles i Ramanyer, Jaume de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Germà de Felicià i de Francesc. Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Fernández de Velasco.

El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona.

Combaté fins el juliol de 1713, que, malalt, presentà la dimissió.

Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.

Cordelles i Ramanyer, Felicià de

2 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Senyor de Mura. Germà de Francesc i de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701.

El 1705 s’incorporà a l’exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura.

Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V de Borbó. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona.

El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.

Corbera i Palau, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent.

En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó.

Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l’equip de Rafael Casanova (30 novembre 1713).

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Columbrí, Albert

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Polític demòcrata. Participà en la revolta barcelonina del 1856. Detingut i condemnat per un consell de guerra (1857), fou traslladat al penal de Cartagena.

Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político (1857), obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme.

Clariana, Jacint

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era esparter d’ofici i pertanyia al Consell de Cent.

Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona.

El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs.

Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Fou el pare de Jacint Clariana  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Ciutadà. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d’obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l’etapa de defensa final contra Felip V de Borbó. S’han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.

Claret, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Mercader. Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata (1526) i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals.

Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona; el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres (1540).

Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador dels béns episcopals.

Català, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Escriptor i sacerdot. Doctor en teologia.

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària (1642), volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà a Montjuïc el 26 gener 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària.