(Barcelona, segle XIII – 1854)
Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai o d’Esall.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall (Besalú), s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del segle XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del segle XV, que ascendí a l’estament militar.
La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai.
(Barcelona, segle XIII)
Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I de Catalunya en la lluita contra la revolta nobiliària de l’any 1274.
Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya per tal d’aconseguir l’ajut econòmic d’Eduard I d’Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa.
L’any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l’entrada de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Brignoles.
Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d’Anagni (1295). L’any següent acompanyà el rei Jaume II el Just en la lluita contra els castellans a Múrcia.
(Barcelona, segle XIII)
Ciutadà. Lloctinent de batlle de Barcelona (1227).
Durant la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I de Catalunya el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l’illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat. Posteriorment fou batlle general de Mallorca (1239-42).
Prengué també part en la conquesta de València (1238) i el 1249 era probablement conseller tercer de Barcelona.
Es troba documentat fins a l’any 1269 a la ciutat de Barcelona.
(Barcelona, segle XV)
Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l’Epifania, pintat per Jaume Huguet. L’any 1479 fou un retaule per a l’església de Sant Martí de Montnegre.
Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (vers 1480), amb les armes de la família Sors, per a l’antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple.
Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític i advocat. Pertanyia al Consell de Cent i a la categoria de ciutadans honrats de la capital. Per aquesta darrera condició assistí a les sessions del Braç Reial o popular durant la Junta de Braços reunida a Barcelona (1713). En aquesta avinentesa fou un dels més eloqüents a proclamar la necessitat de continuar resistint contra Felip V de Borbó.
Resultà elegit per a les Juntes del govern provisional. Presidí la de Mitjans. Actuà amb gran zel. Li foren concedits en 1714, amb caràcter més aviat honorífic, els graus militars de sergent major (20 juliol) i de coronel (30 juliol). Assistí a les reunions principals del govern, fins a la fi del setge.
Amb Jacint Oliver, i en companyia del coronel Joan Francesc Ferrer, fou l’encarregat de negociar la laboriosa capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.
Els borbònics li confiscaren els béns, que produïen la renda anual ínfima de 4 lliures.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Mercader i polític. Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs (1702-05) i proveïdor del pastum municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit (des de la darreria del segle XVII).
Durant la guerra de Successió fou partidari del rei-arxiduc Carles III; fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona.
Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar (1709-10). Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge filipista (1713-14).
El 1717 tornava a ésser proveïdor de queviures per a l’exèrcit.
(Barcelona, segle XVII – segle XIX)
Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII.
El primer conegut és un Josep Duran.
(Barcelona, segle XVI – després 1586)
Poeta. Fill de Galceran Durall i de Malla. El 1575 fou nomenat canonge de Barcelona.
És conegut per un minuciós quadern de notes, en què, a manera de dietari, dóna una clara visió de la burgesia barcelonina del Renaixement, i en què intercala composicions mètriques, especialment sonets, poemes religiosos en que imita Ausiàs Marc, i també altres composicions de metre curt i de caire popular, de més qualitat poètica.
(Barcelona, segle XIX)
Mestre i escriptor. Exercí a Tarragona i a Montblanc. Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona.
Publicà, entre altres obres, Elementos de gramática castellana-catalana (1829) i diverses obres sobre l’ensenyament i la religió, i la versió lliure del llatí en vers català del Símbol de sant Atanasi (1847) i Vida de la protomártir santa Tecla (1847).
(Barcelona, segle XVII)
Polític. Fou el membre més destacat d’un llinatge que intervingué durant dos segles llargs a la vida pública barcelonina. Tenia el títol de ciutadà honrat.
El 1618 era elegit conseller tercer per mort del titular en funcions. Fou conseller en cap en 1626-27. Actuà sovint com a representant o missatger del Consell de Cent.
El 1634 formà part de l’ambaixada tramesa a Perpinyà per veure-hi el virrei, duc de Cardona, i protestar de l’impost dit dels quints.
L’any següent, arran de les disputes sorgides entre el capítol de la seu de Barcelona i el Consell, fou ambaixador d’aquest davant el papa.
