Arxiu d'etiquetes: Banyoles (bio)

Gratacòs i Massanella, Joaquim

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1893 – 1963)

Veterinari. Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del Museu Darder. Fou membre corresponsal de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica.

Gibert i Queraltó, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 29 desembre 1907 – Banyoles, Pla de l’Estany, 21 octubre 1998)

Metge cardiòleg. Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar.

El 1943 guanyà les oposicions a catedràtic de Saragossa i des del 1944 fou catedràtic de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona i director del servei de Lluita Sanitària contra les cardiopaties i de l’Escola de Cardio-angiologia de la mateixa universitat (1952).

El 1955 creà els “Archivos Españoles de Medicina Interna” i, a partir del 1959, fou director de la “Colección Española de Monografías Médicas”.

Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (1958-66) i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Font i Coll, Martirià

Deixa un comentari

(Bordils, Gironès, 14 gener 1923 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 2011)

Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla.

Fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director.

Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

Farriol i Montserrat, Jaume

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)

Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.

Descatllar i de Tord, Joan Baptista

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1670 – Banyoles, Pla de l’Estany, 4 novembre 1744)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44).

Nomenat per Felip V de Borbó, els partidaris de l’arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s’exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.

Dalmau i Gratacòs, Frederic

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 11 desembre 1874 – Girona, 30 juliol 1926)

Sacerdot i doctor en filosofia i lletres. Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya.

Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica de l’institut de Girona (1912).

Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás (1898), Resumen de la lógica (1914), etc.

Corominas i Sabater, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 7 gener 1850 – Barcelona, 8 març 1908)

Metge. Destacà en l’exercici de la seva professió i per la traducció d’obres mèdiques franceses.

Constans i Serrat, Lluís Gonçaga

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1 novembre 1901 – 16 juliol 1955)

Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952).

Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local.

Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.

Bonell i Costa, Esteve

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 10 maig 1942 – )

Arquitecte. Es formà a l’escola de Barcelona, on fou professor de projectes. També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana.

Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona (1975, premi FAD), un centre d’assistència sanitària a Molins de Rei (1982, en col·laboració amb J.M. Gil) i el velòdrom de Barcelona (1983, en col·laboració amb Francesc Rius; premi FAD).

Bohigas i Masoliver, Josep Maria

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 – Barcelona, 1971)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i després a Barcelona. Ha destacat com a imatger.

Entre les seves obres figura la Nostra Dona de la Llum per a un altar dels claustres de la catedral de Barcelona.