(Banyoles, Pla de l’Estany, 12 desembre 1897 – Barcelona, 15 maig 1956)
Religiosa. Fundadora de l’Institut Secular de les Operàries Parroquials.
En el seu poble natal comença, el 1916, una tasca d’apostolat religiós i de col·laboració parroquial a favor de la joventut, els obrers i els necessitats.
La primera comunitat femenina d’aquest apostolat seglar es constituí el 1931, però fins al 1962 la institució no fou reconeguda per la Santa Seu.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1818 – Alcalá de Henares, Madrid, 1884)
Militar i escriptor. Fou diputat a Corts i comandant general dels republicans de Catalunya durant la guerra dels Matiners (1848-49).
Fou perseguit per la seva obra Los mártires de la libertad española (1855), d’idees extremadament liberals.
Escriví altres obres: Juicio crítico de la guerra d’Àfrica (1861), Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España (1870), Un ejército para el rey o un ejército para la patria (1877).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1842 – 13 novembre 1873)
Polític. Va ésser un dels organitzadors del republicanisme a Girona i secretari de la Junta Revolucionària d’aquella província el 1868.
Elegit diputat aquell mateix any, intervingué en l’alçament republicà federal de les comarques gironines del 1869 i fou empresonat i condemnat a mort. Després d’un indult, pogué fugir a França.
De nou a Espanya, fou novament elegit diputat a Corts, i el 1873 morí en un atac carlí dirigit per Francesc Savalls.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1810 – 21 novembre 1877)
Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Participà en l’alçament contra Espartero (maig-juny de 1840), aixecant partides juntament amb Prim. Per això fou nomenat brigadier, càrrec que rebutjà dues vegades.
Posteriorment s’adherí (setembre 1843) a la Junta Suprema que dirigia la revolta de la Jamància, i fou nomenat capità general dels exèrcits de Catalunya amb el grau de mariscal de camp.
Publicà la novel·la El monje gris o los catalanes y aragoneses en Oriente, estudio de costumbres de la Edad Media (1863) i compongué una òpera (El Guerrillero).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 – Catalunya, 1851)
Militar. Es distingí a la lluita contra la invasió napoleònica, en la qual caigué presoner.
Fou nomenat mariscal de camp el 1814.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)
Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.
El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.
A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 1875 – Barcelona, 12 febrer 1963)
Professor de viola i compositor. Deixeble de Matthieu Crickboom i d’Enric Morera. A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i de l’agrupació coral Catalunya Nova gairebé ininterrompudament des del 1908 fins al 1936.
De la seva extensa producció destaquen les òperes La dona d’aigua (1911) i La mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres, i Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions.
(Olot, Garrotxa, 14 juny 1892 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3 gener 1972)
Crític i assagista. Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. Deixeble d’Eugeni d’Ors, fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia, dirigí (1925) “La Paraula Cristiana” i fou fundador (1929) i director del diari catòlic “El Matí” i cofundador del Taller-Escola d’Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la universitat de Popayán (Colòmbia) i després al Liceo Benalcázar de Calí. Retornà a Catalunya el 1965 i s’instal·là a Banyoles.
Influït per Ramon Llull i els escolàstics, fou un crític en la línia de De Sanctis. Publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors. Etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965) i Del retorn a casa (1971), i d’altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D’un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana.
Fou el pare de Francesc Capdevila i Muntaner (Catalunya, 1922 – Barcelona, 1944) Escriptor. Publicà la novel·la Alló que la història d’Abbot Farm no explica (1951), d’estil directe i irònic.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 15 agost 1839 – 20 febrer 1915)
Farmacèutic i arqueòleg. Recollí una magnífica col·lecció arqueològica i antropològica, en la qual destaca la mandíbula neanderthaloide trobada a les sedimentacions de l’estany de Banyoles (1887).
Escriví nombrosos treballs i articles en diverses revistes, singularment en “La Renaixença” (1871), “Revista de Gerona” (1878) i Anuari de l’Associació d’Excursions Catalanes (1882-92).
Autor de Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles (1872-81), Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el s. XV (1883), en col·laboració amb Celestí Pujol i Camps, Notas sobre los huesos fósiles encontrados cerca de la villa de Bañolas (1882) i Reseña histórica de Seriñá (1895).
Dades dels Països Catalans 