Arxiu d'etiquetes: Badalona (bio)

Molinero i Ruiz, Carme

(Badalona, Barcelonès, 1955 – )

Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives.

Manent i Pesas, Joan

(Badalona, Barcelonès, 22 abril 1902 – París, França, 9 febrer 1984)

Sindicalista. Treballador del ram del vidre.

Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937).

Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s’exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent.

Llopart i Ribes, Jordi

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)

Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.

Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.

Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.

Isern i Castro, Albert

(Badalona, Barcelonès, 16 juny 1940 – )

Dissenyador gràfic. Actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial.

Ha estat professor de la seva especialitat a l’Escola Massana. Des del 1972 presidí l’ADI-FAD.

Ha obtingut diversos premis Laus.

Gubern i Domènech, Ramon

(Badalona, Barcelonès, 1926 – Barcelona, 21 agost 2015)

Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a “Índice Histórico Español” (1954-56).

Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d’institut.

Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).

Granger i París, Josep

(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)

Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.

Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).

Garcia-Fons, Pere

(Badalona, Barcelonès, 29 juliol 1928 – París, França, 30 juliol 2016)

Pintor. Seguí els seus pares a l’exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949.

En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors.

El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives.

Ha il·lustrat llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà.

Flò i Guitart, Eduard

(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)

Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.

Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.

Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.

Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.

Ferreras i Escarràs, Pere Pasqual

(Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, juny 1849)

Compositor i frare mercenari.

De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents.

Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d’Isaac i El fill pròdig.

Dauder i Guardiola, Jordi

(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)

Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.

En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.

En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.

Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.