Arxiu d'etiquetes: Àsia (morts a)

Castells i Cuyàs, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

Castellet, Domènec

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 octubre 1592 – Nagasaki, Japó, 8 setembre 1628)

Dominicà i sant. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera.

Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.

Pius IX el beatificà el 1867.

Carreras i Roure, Laureà

Deixa un comentari

(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)

Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.

Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.

Blaquiers, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1748 – Nueva Segovia, Filipines, 1803)

Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803).

El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l’evangelització de l’illa d’Ilocos i fou comissari de la inquisició.

És autor d’in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d’una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.

Berenguer Ramon II de Barcelona

36 Respostes

(Catalunya, 1053 – Jerusalem, Palestina, 1097)

“el Fratricida”  Comte de Barcelona (1076-97). Fill de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, i germà bessó de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”.

Tots dos germans succeïren al seu pare (1076) en un corregnat, que portà fortes desavinences i finalment la mort del Cap d’Estopes (1082), atribuïda a Berenguer Ramon. El país es dividí entre els seguidors del fill de Ramon Berenguer, Ramon Berenguer III, i els de Berenguer Ramon, que aconseguí la tutoria del nebot a condició d’associar-lo al govern (1086).

La seva política d’expansió per terres de Lleida i València es veié frenada per Alfons IV de Castella i el Cid, aliat dels sarraïns de Saragossa.

Acusat per Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, i els seus seguidors de la mort del seu germà, fou citat a batalla judicial a la cort d’Alfons IV de Castella. Vençut i desposseït del càrrec, passà a Terra Santa.

Almató i Ribera, Pere

2 Respostes

(Sant Feliu Sasserra, Bages, 1 novembre 1830 – Haidu’o’ng, Tonquin, Vietnam, 1 novembre 1861)

Missioner i sant. Germà de Salvi. Ingressà a l’orde dominicà (1847) per consell d’Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc.

Fou beatificat el 1906 per l’Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre.

Ferrer i Moncho, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 9 abril 1920 – Anantapur, Índia, 19 juny 2009)

Filantrop i cooperant. Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús. El 1952 s’incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia, i el 1956 fou ordenat sacerdot.

Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l’Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats intocables. Aquest fet li provocà l’enfrontament amb el govern de l’estat de Mahäräshtra, que en sol·licità l’expulsió del país.

El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la Pau. El 1969 deixà l’Índia, on fou posteriorment readmès gràcies a la intervenció d’Indira Gandhi i a les mobilitzacions populars de suport.

El 1970 deixà la Companyia de Jesús i començà a treballar al districte d’Anantapur amb un grup de voluntaris laics, i, a través de la fundació que porta el seu nom, continuà aplicant el seu model de desenvolupament econòmic, que entre el 1970 i el 1974 permeté la construcció de 4.000 pous.

El 1998 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia i el 2008 fou elegit Català de l’Any.

Faura i Prat, Frederic

Deixa un comentari

(Artés, Bages, 13 desembre 1840 – Manila, Filipines, 23 gener 1897)

Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s’especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l’Observatori de l’Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica.

De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l’arxipèlag.

Des de l’any 1886 es dedicà a reorganitzar l’Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l’època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.

Badia i Leblich, Domènec

5 Respostes

(Barcelona, 1766 – Damasc ?, Iran, 1818)

“Ali Bei”  Viatger i escriptor. Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1801, juntament amb el geògraf Simó de Rojas Clemente, presentà a Carles IV de Borbó un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica.

Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic. Home intel·ligent i observador, i també bon dibuixant, reeixí en la seva missió i, a més a més, recollí abundant material sobre la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità. Com a fet remarcable cal dir que aconseguí d’entrar a la Meca.

En tornar al país (1808), es trobà amb el fet consumat de l’ocupació napoleònica. Oferí aleshores els seus serveis a Josep I que li concedí diversos càrrecs administratius. El 1814 marxà a París amb les tropes franceses. Fou aleshores que Napoleó li encarregà un nou viatge, també científic, a l’Índia. Aquest cop, però, la seva missió no podia deixar d’inquietar els anglesos, màxims competidors de França en el terreny de l’expansió colonialista. Així, Badia no pogué arribar a l’Índia, sinó que desaparegué a Damasc, probablement assassinat per instigació d’agents britànics.

Badia és un dels primers exemples d’aquest tipus d’agent colonialista (Brazza, Stanley, el també català Sinibald de Mas, etc), que proliferà durant el segle XIX. És, alhora, pel seu esperit observador i la seva curiositat enciclopèdica, un dels darrers representants de la figura del viatger il·lustrat setcentista.

Deixà una relació de la seva expedició titulada Voyages d’Alí Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 (París, 1814), traduïda a l’anglès (1816), a l’alemany (1816), a l’italià (1817), al castellà (1836) i dues vegades al català (1888 i 1934), llibre que s’inscriu dins el gènere il·lustrat dels viatges.