(Salt, Gironès, 1934 – París, França, 16 abril 2014)

Artista plàstic. Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença. Residí a París (1962) i a Xile (1968-69), lliurat a una creativitat d’avantguarda a través de la utilització del spray. A Amèrica la seva plàstica esdevingué més compromesa, amb una revitalització de l’art menestral d’una manera creativa i original. De nou a Europa, se centrà en la redescoberta del cerimonial i, més endavant, en el treball amb els mitjans audiovisuals.

(Barcelona, setembre 1932 – )

Esmaltador. Germà d’Andreu. Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona, on durant onze anys (1946-56) fou deixeble i directe col·laborador de Miquel Soldevila. Posteriorment féu estades a París, Llemotges, Florència i Roma.

Després d’haver participar en diverses col·lectives, l’any 1968 exposà amb el seu germà Andreu a Barcelona. Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986. També a exposat a moltes altres ciutats de l’estat i de l’estranger.

Ha estat present a les Biennals de Llemotges -de la qual ha estat invitat d’honor el 1986- i a les principals exposicions d’esmalts del món, on ha rebut molts premis.

Les seves peces són d’un extraordinari preciosisme i refinament. En la seva producció recent combina l’esmalt miniaturístic amb altres procediments de caràcter pictòric.

Des del 1979 signa F. Vilasís-Capallejà, i el 2021 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

(Barcelona, 25 novembre 1934 – 28 març 2022)

Esmaltador. Germà de Francesc. Format a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona, amplià estudis a París, Llemotges, Florència i Roma.

Ha desenvolupat una considerable labor difusora i investigadora sobre l’esmalt mitjançant la docència i nombroses publicacions. És creador del butlletí “L’Esmalt” (1976) i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt -CIDAE- (1982).

Així mateix, és autor del llibre L’art d’esmaltar (1982). Des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

Ha fet moltes exposicions i ha guanyat la menció d’honor al Prix Ville de Genève (1977), la medalla Ville de Limoges (1980) i el premi especial de l’Exposició Internacional de l’Art de l’Esmalt de Tòquio (1985), entre d’altres. Curador de la Biennal Nacional d’Art de l’Esmalt de Salou.

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 octubre 1963 – )

Artista. Durant la dècada del 1980 treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció.

Durant els anys 1990 es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recreà ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997).

L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya.

L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.