Arxiu d'etiquetes: artistes

Agut i Bonsfills, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 6 març 1961 – )

Pep Agut  Artista plàstic. Inicialment es dedicà a la pintura. Al final dels anys 1980 abandonà la tela per les instal·lacions.

Participà a la III Mostra d’Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i al Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO. L’any 1988 féu una exposició individual al palau Marc de Barcelona (Pro-posicions). Ha estat present en exposicions col·lectives.

Després de l’exposició Monòcrom: N, S, E, O a la galeria Estrany de la Mota de Barcelona (1996), ha presentat una mostra en dues parts, la primera al Musée Départamental de Rochechouart (Llemotges) i la segona al FRAC Languedoc-Rousïllon de Montpeller (1997).

L’any 2000 presentà al MACBA l’exposició Als actors secundaris.

Abad i Roses, Antoni

(Lleida, 1956 – )

Artista plàstic. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, féu estudis de gravat al Museu de Conca i més tard a l’Acadèmia de Belles Arts de Perugia.

Caracteritza la seva obra -a mig camí entre l’escultura i la instal·lació- la construcció per acumulació modular d’elements repetits, la integració del moviment dins l’obra mateixa (documentat en sèries fotogràfiques) i l’ús de materials industrials (gomaespuma, plaques de ferro galvanitzat, entre d’altres).

Els anys 1986 i 1987 exposà a la Fundació Miró, i entre les exposicions col·lectives destaca la seva participació al Saló de Tardor de Barcelona el 1983.

Abad i Gómez, Francesc

(Terrassa, Vallès Occidental, 1944 – )

Artista plàstic. Inicialment treballà en pintura, però aviat s’introduí en el corrent d’art conceptual dins el “Grup de Treball”.

La seva obra constitueix una reflexió sobre el coneixement humà, previ al fet plàstic; l’art com a via entre el sentiment i el coneixement.

Exposicions: Material humà (1981), Entropia (1986), Dinosaures-Pertorbacions irreversibles (1987), Europa. Arqueologia del rescat (1989), Bildung: la imatge del pensament (1990), La línia de Portbou (1991).

Xifra, Jaume

(Salt, Gironès, 1934 – París, França, 16 abril 2014)

Artista plàstic. Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença. Residí a París (1962) i a Xile (1968-69), lliurat a una creativitat d’avantguarda a través de la utilització del spray. A Amèrica la seva plàstica esdevingué més compromesa, amb una revitalització de l’art menestral d’una manera creativa i original. De nou a Europa, se centrà en la redescoberta del cerimonial i, més endavant, en el treball amb els mitjans audiovisuals.

Vilasís i Fernández-Capallejà, Francesc

(Barcelona, setembre 1932 – )

Esmaltador. Germà d’Andreu. Es formà a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona, on durant onze anys (1946-56) fou deixeble i directe col·laborador de Miquel Soldevila. Posteriorment féu estades a París, Llemotges, Florència i Roma.

Després d’haver participar en diverses col·lectives, l’any 1968 exposà amb el seu germà Andreu a Barcelona. Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986. També a exposat a moltes altres ciutats de l’estat i de l’estranger.

Ha estat present a les Biennals de Llemotges -de la qual ha estat invitat d’honor el 1986- i a les principals exposicions d’esmalts del món, on ha rebut molts premis.

Les seves peces són d’un extraordinari preciosisme i refinament. En la seva producció recent combina l’esmalt miniaturístic amb altres procediments de caràcter pictòric.

Des del 1979 signa F. Vilasís-Capallejà, i el 2021 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Vilasís i Fernández-Capallejà, Andreu

(Barcelona, 25 novembre 1934 – 28 març 2022)

Esmaltador. Germà de Francesc. Format a Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona, amplià estudis a París, Llemotges, Florència i Roma.

Ha desenvolupat una considerable labor difusora i investigadora sobre l’esmalt mitjançant la docència i nombroses publicacions. És creador del butlletí “L’Esmalt” (1976) i fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt -CIDAE- (1982).

Així mateix, és autor del llibre L’art d’esmaltar (1982). Des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

Ha fet moltes exposicions i ha guanyat la menció d’honor al Prix Ville de Genève (1977), la medalla Ville de Limoges (1980) i el premi especial de l’Exposició Internacional de l’Art de l’Esmalt de Tòquio (1985), entre d’altres. Curador de la Biennal Nacional d’Art de l’Esmalt de Salou.

Vila i Grau, Joan

(Barcelona, 14 agost 1932 – 11 novembre 2022)

Pintor i vidrier. Fill i deixeble d’Antoni Vila i Arrufat. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura.

Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats -amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71- de la nova etapa del grup Ars Sacra, del qual formà part del 1960 al 1974.

Ha destacat sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona, Sabadell, Sant Sadurní d’Anoia, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i altres poblacions de Catalunya, com també a Andorra, Alaior, Ciutadella, Saragossa, Granada, Madrid, Cadis, Corrientes (Argentina) i Cincinnati (EUA). També col·laborà en alguns vitralls amb Joan Miró.

El 1999 rebé l’encàrrec de realitzar els vitralls de la Sagrada Família, aproximadament una seixantena, gairebé la meitat dels quals ja estaven acabats al setembre de 2010, els corresponents als finestrals de la Resurrecció. Ha fet també plafons ceràmics en col·laboració (des del 1955) amb Jordi Aguadé, cunyat seu.

La seva primera exposició individual com a pintor fou a Manresa, el 1963, i des d’aleshores ha exposat sol a Barcelona, Madrid, Tarragona, Londres, Southampton, Mataró, Granollers, Bilbao, Santander, París, etc.

La seva obra pictòrica evolucionà des d’un figurativisme sovint de ressonàncies romàniques i progressivament esquematitzat a una no-figuració (des del 1970) en què sobresurten les seves tanques de fusta policromada, a mig camí entre la pintura i l’escultura.

Interessat en l’aspecte teòric de l’art, fou fundador de la revista “Qüestions d’Art” (1967-74) i ha col·laborat en altres publicacions.

Són especialment remarcables les seves investigacions sobre el vitrall, des del gòtic fins al modernista i contemporani, entorn del qual ha publicat, entre d’altres, Els vitrallers de la Barcelona modernista (1982) -amb Francesc Rodon-, Descoberta de la taula de vitraller de Girona (1985), El vitrall renaixentista (1991) i Le vitrail dans l’architecture de Gaudí (2004), entre d’altres. A més, és autor de L’artista en la societat actual (1999).

Formà part de l’equip de recerca i estudi del projecte internacional “Corpus Vitrearum Medii Aevi” (1949) a Catalunya, dins del qual ha publicat, en col·laboració, estudis monogràfics sobre els vitralls de Santa Maria del Mar a Barcelona (1985), la catedral de Girona (1987), el monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona (1992), i la catedral de Barcelona i el monestir de Pedralbes (1997).

Fou director de l’Institut del Vitrall (Barcelona) i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982).

L’any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.

Valldosera i Guilera, Eulàlia

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 octubre 1963 – )

Artista. Durant la dècada del 1980 treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció.

Durant els anys 1990 es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recreà ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997).

L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya.

L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.

Andreu i Busto, Paulina

(Barcelona, 17 febrer 1921 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 9 octubre 2020) Artista de circ. Filla de Charlie Rivel. Debutà al circ a sis anys. Treballà amb la família fins el 1945, en què es casà amb el director danès Albert Schumann i adoptà el nom de casada de Paulina Schumann, i s’integrà al circ del mateix nom com a funàmbula i acròbata eqüestre. Tancat el circ (1969), actuà per Europa com a parella del seu pare (1972-82). L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 2008 rebé el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya.

Utrillo i Morlius, Miquel

(Barcelona, 16 febrer 1862 – Sitges, Garraf, 20 gener 1934)

Promotor artístic, enginyer i pintor. Durant la seva estada a París va conèixer els pintors Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Zuloaga, i descobrí la seva vocació artística, pictòrica i literària. Passà un quant temps als EUA (1893-94).

Amb el pintor Ramon Casas fundà les revistes “Pèl & Ploma” i “Forma”. Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut Pablo Picasso.

Exercí la direcció artística de l’Enciclopedia Espasa, on féu una importantíssima tasca de recopilació d’informació sobre artistes catalans mai no biografiats encara fins aleshores, amb un criteri gairebé exhaustiu. Dirigí la construcció de Maricel (Sitges).

Membre de la penya de l’Hotel Colom, a Barcelona, fou un dels assessors artístics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on la seva intervenció més destacada és el Poble Espanyol (Barcelona).

Publicà llibres i opuscles, com Five Essays on the Art of Ignacio Zuloaga (Nova York 1909), Joseph de Ribera “L’Espanyolet” (1908), Domenikos Theotokopulos “El Greco” (1928?) i La Manufactura Nacional de Alfombras y Tapices de Madrid (1932).

Donà nom al fill de la seva amiga de París Suzanne Valadon, que esdevingué el famós pintor francès Maurice Utrillo.

Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Fou el pare de l’escriptor Miquel Utrillo i Vidal.