(Barcelona, 1777 – 1821)
Tècnic i creador d’estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó.
El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas.
(Barcelona, 1920 – 1933)
Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo).
En separar-se del número Josep Andreu i Lasserre (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger.
Era un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.
(Barcelona, 1874 – 1958)
Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.
Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.
(Mataró, Maresme, 7 novembre 1888 – Biarritz, Lapurdi, França, 28 març 1976)
Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant.
L’any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. A més a exposat a “Les Arts i els Artistes” (1916), i a la Sala Parés (1934).
Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d’Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París.
Va conrear també el dibuix i l’escultura. Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid.
(Barcelona, 1818 – 1885)
Artista decorador de vidres. Féu obres molt remarcables per a les esglésies del Pi i Santa Maria del Mar de la capital, així com per al monestir de Montserrat.
(Barcelona, novembre 1932 – 1936)
(ADLAN) Agrupació artística. Fundada per Joan Prats i Josep Lluís Sert, per fer conèixer les noves tendències de l’art.
Entre les seves activitats cal citar la presentació de Le Circ, d’Alexander Calder i les exposicions de Joan Miró, Asp, Picasso, etc.
També donà a conèixer la música d’A. Schönberg i Robert Gerhard.
(Barcelona, 2 novembre 1913 – Begur, Baix Empordà, 19 novembre 1963)
Bailaora. De família gitana, va néixer al barri de barraques del Somorrostro. Va debutar amb només sis anys i ha estat una de les personalitats més famoses del ball flamenc, gràcies a les seves contorsions i a la duresa d’expressió de rostre i cos.
Actuà amb figures com Raquel Meller o Carlos Montoya. Amb el Trio Amaya recorregué el món (París, Lisboa i Buenos Aires) amb diversos espectacles de dansa espanyola.
Intervingué en algunes pel·lícules: Maria de la O (1935-36), La Casa de Troya (1936), La luna enamorada (1945) o, la darrera, Los tarantos (1962).
Un dels seus millors espectacles fou el Bolero de Ravel.
(Barcelona, 15 maig 1952 – )
Artista. Féu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona. S’inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria.
Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils.
Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l’art propi dels indígenes. D’ençà del 1980 residí a Nova York.
Són característiques les seves entonacions càlides.
(Barcelona, 1911)
Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de donar constància del nou grup d’escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o pre-noucentistes.
Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment.
(València, 6 octubre 1902 – Barcelona, 11 setembre 1968)
(Carles Saldaña i Beüt) Artista. Quan només tenia un any la seva família es traslladà a Barcelona. Va començar a actuar en cafès-concert, i a partir del 1932 es dedicà plenament a la revista, on obtingué grans èxits i esdevingué l’artista més popular del gènere, gràcies al seu caràcter afable i a la seva espontaneïtat.
Va publicar el llibre de memòries Rialles, llàgrimes i “vedettes” (1962).
Dades dels Països Catalans 