Arxiu d'etiquetes: artistes

Tórtola i València, Carme

1 Resposta

(Sevilla, Andalusia, 18 juny 1882 – Barcelona, 13 febrer 1955)

Ballarina. Coneguda artísticament com a Tórtola Valencia. De família paterna cerdana, de molt petita es traslladà a Londres amb els seus pares, que emigraren a Mèxic i deixaren Carme Tórtola sota la custòdia d’una família benestant.

Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres el 1908, i posteriorment es traslladà a Madrid i Barcelona. Actuà a tot Europa, els Estats Units i a l’Amèrica del Sud amb gran èxit. Fou professora del Teatre d’Art de Munic fins l’any 1914. Es retirà de l’escena l’any 1930 i fixà la seva residència a Barcelona.

El seu art, molt influït per Isadora Duncan, despertà l’admiració dels artistes i intel·lectuals de l’època. Al llarg de la seva vida reuní una col·lecció extensa d’objectes de diverses procedències, entre els quals destaca una col·lecció de puntes i vestits.

El 1918 una fotografia de la seva interpretació de La Tirana inspirà la imatge de la línia de sabons Maja de la firma Mirurgya.

Sarrà, Àurea de

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 febrer 1889 – Arenys d’Empordà, Alt Empordà, 29 desembre 1974)

Ballarina. Nom amb què és coneguda Àurea Serra. En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’I. Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses -anomenades cants plàstics– que volien reviure la dansa grega.

Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica. Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte.

Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini. El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes.

A Catalunya, li foren organitzats festivals al Teatre Grec de Montjuïc i a l’arc de Berà; fou protegida per alguns intel·lectuals com Joan Estelrich i Ambrosi Carrion, i ridiculitzada al Manifest Groc.

Rossell i Sanuy, Benet

2 Respostes

(Àger, Noguera, 23 octubre 1937 – Barcelona, 21 agost 2016)

Artista plàstic i cineasta, conegut pel pseudònim de Beni. Estudià ciències econòmiques i dret a Barcelona i també teatre a París (1964). Des d’aleshores treballa habitualment en aquesta ciutat.

S’introduí en el món del cinema vers l’any 1965 i col·laborà en diversos projectes de cinema independent. Més tard fou director artístic d’algunes de les pel·lícules de Francesc Betriu, com ara Furia Española (1974). Ha realitzat així mateix curtmetratges en col·laboració, entre els quals poden esmentar-se Calidoscopi (1971), Atrás etíope (1977) o el vídeo Rambla 24 H (1981).

Com a pintor i gravador realitza obres en les quals apareixen grafismes diminuts que poden evocar des d’elements cal·ligràfics fins a petits insectes. Ha exposat les seves creacions als principals centres artístics d’Europa i de Nord-Amèrica.

És autor del llibre de poemes il·lustrat Microteatre U (1982).

Posteriorment ha realitzat diverses performances i exposicions individuals. Així mateix ha participat en nombroses exposicions col·lectives i ha col·laborat en el disseny de l’escenari del film de dibuixos animats Despertaferro (1986).

Muñoz i Ventura, Aurèlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1926 – 9 juny 2011)

Tapissera. Es formà tècnicament a les escoles d’Arts Aplicades i Massana de Barcelona, i inicià, des del 1970, una tasca de renovació i de recerca dins el tapís. Basada en la investigació dels nusos i les robes antics, així com en les possibilitats espacials que l’obra tridimensional permet. El macramé és la base de les seves tapisseries de gran i de petit format.

Féu estendarts, indumentàries, grans cilindres i peces transformables que són el resultat d’aquesta pràctica, que té com a suport les cordes de sisal. Fou una de les tapisseres catalanes amb més projecció internacional: ha exposat a molts països d’Europa i d’Amèrica. Li ha estat concedit una beca March d’investigació tèxtil.

Miralda i Bou, Antoni

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1942 – )

Artista. S’ha presentat nombroses vegades a exposicions, tant nacionals com estrangeres, i sempre amb gran èxit, servint-se de tècniques artístiques conceptuals, objectes, manipulacions, fotografies, happenings, accions, etc.

El 1967 presentà el que ha estat un dels seus temes preferits, els Soldats soldats: soldats de plàstic, com els de joguina, situats sobre un tauler com si es tractés d’un joc d’escacs.

Més tard s’interessà pels fets socials, i pel seu caràcter cerimonial i festiu; el 1981 realitzà l’acció desfilada Wheat Steak. El 1986, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, ideà el projecte Honeymoon, consistent en una insòlita boda entre la estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Colom, de Barcelona.

Metrònom, sala

1 Resposta

(Barcelona, 1980 – )

Fundació, creada per Isabel de Pedro i Rafael Tous. Espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques. Durant la seva primera etapa, fins al 1983, ocupà un local al Carrer Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born.

Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important col·lecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys 1970 i 1980, amb obres d’artistes catalans. També dóna suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània on intervenen els compositors i intèrprets més importants del moment.

L’any 1982 l’Associació Catalana de Crítics d’Art li atorgà el premi a la millor programació d’exposicions de la temporada. Té també un centre de documentació d’art actual que inclou una col·lecció de llibres originals de diversos artistes.

La sala estigué tancada al públic del 1990 al 1995. Des del 1995 rep el suport d’institucions públiques com l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundació Vila Casas.

El 2001 es creà Metrònom Lab, amb tres espais: un per a donar suport a l’experimentació i producció per a les creacions d’artistes residents; un segon per a ajudar en la creació de nous camps de comunicació en vídeo, i un tercer per al disseny tècnic de so.

Mariscal, Xavier

6 Respostes

(València, 9 febrer 1950 – )

(Francesc Xavier Errando i Mariscal)  Dissenyador i artista plàstic. Traslladat a Barcelona, s’inicià com a il·lustrador de còmics. Amb el muntatge Gran hotel (1977) s’apropà a la creació artística.

A la darreria dels anys 1970 obtingué renom internacional amb el disseny d’estampats i mobles i ha participat en les activitats del grup italià Memphis.

El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d’escultures. El 1987 participà en la Documenta de Kassel i fou convidat a l’exposició L’Objet de la Fin du Siècle.

El 1988 guanyà el concurs per a la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) amb el Cobi, inspirat en el gos d’atura; i la nina Petra para els Paralímpics. El 1999 estrenà l’obra de teatre Colors.

Polifacètic i dotat d’una gran facilitat per a la creació, fou un dels més genuïns representants de la tendència a l’artistització del disseny i a la superació del rigor funcionalista.

Li-Chang

1 Resposta

(Badalona, Barcelonès, 9 abril 1916 – Barcelona, 12 gener 1998)

(Joan Forns i Jordana)  Il·lusionista. Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns. Els seus pares li feren construir un circ itinerant (Gran Circo Forns) amb el qual recorregué tot l’estat espanyol.

Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu, nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang.

La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim -usava fins a 30 quimonos en escena- li conferiren una absoluta aparença xinesa. Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se’l considera el més internacional dels mags catalans.

Sovint amb carpa pròpia i sempre acompanyat de la seva esposa i col·laboradora (Ramona Mitjans, Miss Foo-Lin, 1916), els seus fills Joan i Montserrat i una companyia de 25 artistes, oferia espectacles basats en l’il·lusionisme i completats amb un luxós cos de ball.

Creà espectacles com El embrujo de Asia (1945), El sueño de una noche en China (1946), El dragón de Oro (1952) o Magolandia (1954).

Inicià un llarg periple pels circs i sales de festes més importants d’Europa i Amèrica. El 1972 s’estabilitzà a Catalunya i féu les últimes actuacions a les II Jornades Màgiques (Mollet, 1992) i La Màgia de la Mercè (Barcelona, 1993).

Rebé el premi Aplaudiment Sebastià Gasch (1985), la medalla al mèrit màgic de la Societat Catalana d’Il·lusionisme (1982), la Medalla de Oro del I Congreso Internacional de Amigos del Circo (1988) i altres distincions, com la de Mag d’Honor a la Trobada Internacional de Mags d’Almussafes (1997).

Des de l’any 2000 se celebra en honor seu a Badalona el Festival Internacional de Màgia-Memorial Li-Chang.

Kirman

1 Resposta

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 21 desembre 1946 – )

(Josep Miret i Quitllet)  Faquir. Conegut com a Faquir Kirman, debutà professionalment el 1965 i actuà, tant a Catalunya com a l’estranger, en cabarets, convencions, sales de festes, teatres i festes medievals. Havent treballat al Circ Mundial i a les gires catalanes del Circ Price, participà en les programacions de La Cuina de les Arts, el Circ Cric i el Circ Crac.

En el seu repertori destaquen números com Les rodes de foc, L’estilet a les fosses nasals, L’encantador de serps, El volcà humà o La bombeta mastegada i engolida. Premiat amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch el 1982 com a màxim representant i dignificador del faquirisme a Catalunya, s’ha prodigat per Europa i Amèrica i ha intervingut en molts programes de televisió a la Península Ibèrica, Itàlia i Puerto Rico.

Escola Massana

82 Respostes

(Barcelona, 14 gener 1929 – )

Escola. Nom popular de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d’Agustí Massana i Pujol (biblioteca d’iconografia i indumentària, dotació per a la creació d’una escola d’oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director.

La primitiva seu del carrer d’Avinyó es traslladà a la Casa de l’Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc.

Enllaç web: Escola Massana