Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Bassegoda i Musté, Bonaventura

6 Respostes

(Barcelona, 3 juny 1896 – 29 març 1987)

Arquitecte i escriptor. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó, i germà de Pere-Jordi.

Premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens; la col·lecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos: Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).

Llicenciat en arquitectura l’any 1924, dirigí l’edificació de l’Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l’Escola d’Arquitectes de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Va escriure, entre d’altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985), així com sobre la marina del Masnou (Maresme), d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília.

Fundador de l’Institut Garcia Fossas d’Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell.

Bassegoda i Amigó, Joaquim

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 setembre 1854 – Barcelona, 13 agost 1938)

Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu i germà de Bonaventura i de Ramon Enric.

Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889).

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Bargués, Arnau

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1413)

Mestre d’obres i enginyer. El seu estil es pot caracteritzar com de flamíger català.

Les seves obres més importants són: el Palauet reial de Poblet (1397) per encàrrec del rei Martí I l’Humà; la construcció de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1398-1402); l’antiga sala capitular de la catedral de Barcelona (1405-07), avui capella de Sant Oleguer i del Crist de Lepant.

Baldrich i Tibau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)

Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.

Balcells i Buïgas, Eduard

3 Respostes

(Barcelona, 22 setembre 1877 – 4 novembre 1965)

Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallès.

Obres seves són: la casa Lluch (1906), a Sant Cugat del Vallès; la casa Gudal (vers 1910), a Cardedeu, i la casa Manuel Balcells (1923), a Cerdanyola.

El seu estil, pròxim al modernisme, va derivar posteriorment cap al racionalisme.

Fou el pare de Santiago i d’Alfons Balcells i Gorina.

Baixeras i Roig, Àngel Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 6 novembre 1892)

Arquitecte i urbanista.

Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l’expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l’obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga.

Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.

Bagutti, Domenico

2 Respostes

(Rovio, Suïssa, 1760 – març 1837)

Arquitecte. Actiu a Catalunya, fou l’autor dels jardins del Laberint d’Horta des del 1792, en col·laboració amb el propietari de la finca, Joan Antoni Desvalls, marquès d’Alfarràs.

Bach i Núñez, Jaume

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 abril 1943 – )

Arquitecte (1970). Format a l’Escola de Barcelona, de la qual fou professor (1971), també professà a l’ILAUD d’Urbino.

És autor de la casa Olèrdola, a Barcelona (1975-81, premi FAD). Des de l’any 1976 treballà associat amb Gabriel Móra i Gramunt. Obra conjunta són uns blocs d’apartaments a Cerler i l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984).

Pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat rebé el premi FAD de restauració (1982).

Artigues i Codó, Ramon

1 Resposta

(Lleida, 1936 – )

Arquitecte. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com l’Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca (1985-87) o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88).

Ha construït també diverses obres a Sant Cugat del Vallès. Ha dut a terme programes residencials a Vallvidrera, i a Barcelona. Destaca també la nau industrial realitzada a Viella.