Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Arribas i Cabrejas, Alfred

Deixa un comentari

(Barcelona, 1954 – )

Arquitecte. La seva activitat ha estat algunes vegades associada amb el dissenyador Xavier Mariscal.

Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989, el remodelatge de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona i el bar Barna Crossing de Fukuoka, al Japó, país on ha realitzat diversos obres, així com a la Xina i a Frankfurt (1996-97), on col·laborà amb l’artista Joan Brossa.

A Catalunya cal esmentar la discoteca Gran Velvet a Montigalà, Badalona (1991-93).

Armengou i Torra, Pere

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 10 maig 1905 – Barcelona, 16 febrer 1991)

Arquitecte. Es titulà el 1932 a Barcelona. D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Falguera. Fou soci fundador del GATCPAC.

La seva obra principal és el Grup Escolar Renaixença de Manresa, molt maltractada actualment.

Arderiu i Payerols, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1911 – 30 maig 1945)

Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables.

Aragó i Cabañas, Lluís Maria

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 – Barcelona, 1994)

Pintor i arquitecte. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric.

Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri.

És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).

Antigoni, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Arquitecte. Mestre principal de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada (principi del segle XV).

Gaudí d’un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d’arquitectes reunida el 1416, per Dalmau de Mur, bisbe de Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única.

Anglès, Joan

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Carles I), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant.

El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat.

Amigó, Jaume

3 Respostes

(Ulldemolins, Priorat, 26 setembre 1518 – Barcelona, 1590)

Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l’arquitecte Pere Blai.

Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat.

Amat i Pagès, Gabriel

3 Respostes

(Barcelona, 2 agost 1899 – 26 setembre 1984)

Aquarel·lista i arquitecte. Germà de Josep. Estudià a l’Escola d’Arquitectura i a la de Belles Arts de Barcelona.

S’ha distingit sobretot com a aquarel·lista. Conreà la pintura de paisatges marítims i urbans, i el retrat.

Alzamora i Abreu, Cristòfor

Deixa un comentari

(Huelva, Andalusia, 1905 – Barcelona, 1975)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC, participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929.

Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió.

Alsina i Arús, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1872 – 1911)

Arquitecte. Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l’Escola Superior d’Arquitectura.

Treballà amb Gaudí a la casa-palau del Comte de Güell i amb Lluís Domènech i Montaner en la direcció de les obres del Gran Hotel, de Palma de Mallorca. Autor, encara, de diversos edificis industrials i particulars.

El 1906, l’ajuntament de Barcelona li premià la casa Pince, al carrer de Ferran.