(Barcelona ?, segle XIX – )
Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:
Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX) Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.
Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.
(Barcelona, 30 agost 1906 – 31 maig 1997)
Arquitecte i esportista. Obtingué el títol el 1931 a l’ETSAB. Fou un element distingit del GATCPAC, on passà a soci director el 1933.
Juntament amb altres arquitectes realitzà diversos edificis a Barcelona, i escoles a Badalona, Calaf i Lleida.
També fou un gran esportista en natació, aconseguint dos campionats de Catalunya i un d’Espanya en els 100 metres esquena.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Fuster. Amb el seu fill Antoni Gomar féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.
(França, segle XIV – segle XV)
Mestre d’obres de la catedral de Narbona.
L’any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d’arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d’obrir tres rosasses al mur que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l’absis.
Josep Gelabert (Illes Balears, 1622 – segle XVII) Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat de redactar el 1653.
Josep Gelabert (Catalunya, segle XVII – Vic, Osona, segle XVII) Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana.
Martí Gelabert (Barcelona, segle XVII) Impressor. És autor d’obres remarcables.
Nom identificat amb Miquel Llavina, arquitecte barroc català (segles XVII-XVIII).
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
(Girona, 1844 – 1882)
Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d’altres.
Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Besalú.
També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).
Guillem de Gallifa (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Durant el regnat de Jaume II el Just, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Dades dels Països Catalans 