(Vic, Osona, 1864 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte i religiós del Cor de Maria.
Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l’església del Cor de Maria, a Buenos Aires.
Joan Font (Catalunya, segle XV) Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d’una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.
Joan Font (Catalunya, segle XVI) Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l’Aurora, a Manresa (1584).
Joan Font (València, segle XVII) Notari. És autor d’un pla d’irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.
(Barcelona, 1857 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande.
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
(Barcelona, segle XIV)
Arquitecte i escultor. Dirigí la construcció del claustre gòtic de Sant Feliu, a Girona. L’obra hagué de ser enderrocada poc després, per necessitats defensives, ja que comprometia la vigilància del perímetre de la Força.
(França, segle XIII – Girona, 1321)
Mestre d’obres. Fins al 1320, i potser des de 1316, treballà a les obres de la seu gironina, on és documentat amb el nom de Mestre Anrich. Construí bona part de l’absis de la catedral esmentada.
Mentre Francesc Piferrer el considerava narbonès, el pare Fidel Fita creia que era català.
Antoni Domènech (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX) Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).
Climent Domènech (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.
Francesc Domènech (Vic, Osona, segle XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.
Ignasi Domènech (Barcelona, segle XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.
Jeroni Domènech (València, segle XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.
Joaquim Domènech (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.
Joaquim Domènech (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.
Arnau Desplà (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.
Bernat Desplà (Catalunya, s XIII) Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.
Francesca Desplà (Catalunya, segle XIV – després 1382) Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.
Guerau Desplà (Barcelona, segle XV) Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.
Jaume Desplà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.
Pere Joan Desplà (Catalunya, segle XV – després 1443) Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Pericó Desplà (Catalunya, segle XIV) Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.
Ramon Desplà (Barcelona, segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.
Nom erroni de l’arquitecte català Francesc Daniel Molina i Casamajó (1812-67).
Dades dels Països Catalans 