Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Llull -varis bio-

Bernat Llull  (Barcelona, segle XIV – 1348)  Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.

Guillem Llull  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.

Joan Lluís Llull  (Barcelona, segle XVI – després 1574)  Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.

Pere Llull  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Ramon Llull  (Catalunya, segle XIII)  Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.

Lloret, Mateu

(Cervera, Segarra, segle XVI – segle XVII)

Frare benedictí. Fou arquitecte oficial de la ciutat de València devers el 1590.

Llobet -varis bio-

Llobet  (Catalunya, segle XI)  Escriptor religiós. Traduí al llatí una obra àrab d’astrologia. Polemitzà amb el monjo Gerbert, després papa Silvestre II.

Bernat Josep Llobet  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Escriptor. Escriví un estudi genealògic dels ducs de Cardona.

Joan Llobet  (País Valencià, segle XIV – València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del segle XIV.

Joan Llobet  (Barcelona, segle XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg. Seguidor de la doctrina de Ramon Llull, ensenyà l’art lul·liana a tots els regnes de la corona catalano-aragonesa i compendià les seves lliçons a l’Ars notativa.

Martí Llobet  (País Valencià, segle XV)  Arquitecte. Signà contracte comprometent-se a acabar el Miquelet de la catedral de València; l’enllestí el 1429 i, així, rematà una obra que havia estat començada l’any 1381 pel mestre de Tortosa Andreu Julià. Vers el 1430 treballà en el cimbori de la seu valenciana.

Silvi Llobet  (Empordà, segle XI – Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble. Fundà el monestir de Santa Maria de Cervià. Fou avi del famós Jofre Bastons.

Llagostera, Josep

(Catalunya, segle XVII)

Mestre d’obres. En unió de Francesc Portella realitzà la galilea o porxo d’entrada al monestir de Poblet. L’obra fou començada el 1669 i inaugurada pels ducs de Cardona.

Ladernosa, Bartomeu

(Catalunya, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig.

Julià -varis bio-

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Juli, Josep

(Barcelona, segle XVII – després 1694)

Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem (edificada del 1681 al 1732).

Fou conseller de la ciutat (1688-89).

Juan i Torner, Albert

(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)

Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.

Guasc, Antoni

(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XIV)

(o Guarc)  Arquitecte. El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l’any següent per Benet Dalguaire amb moltes alteracions.

Granyena -varis bio-

Domènec Granyena  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.

Pere de Granyena  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Ramon de Granyena  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.