Arxiu d'etiquetes: argenters

Carreras i Matas, Francesc

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)

Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.

Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.

Carreras i Aragó -germans-

Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.

Gaietà Carreras i Aragó  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Josep Carreras i Aragó  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Francesc Carreras i Aragó  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.

Carbonell -varis bio-

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Bosch -varis bio-

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Joan Bosch  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Bohigues, Miquel

(Barcelona, segle XVI)

Argenter. Fou cònsol del seu gremi a Barcelona.

El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l’església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l’obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista.

Bleda, Miquel

(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Argenter. Féu sengles creus d’argent molt notables per a la confraria de la Sang d’Igualada, així com per a l’església de Sant Miquel de Barcelona.

Artau, Francesc

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)

Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.

Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Arandes, Gaspar

(Tarragona, segle XVII)

Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.

Almerich, Jaume

(Barcelona, segle XV)

Argenter notable. L’any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

Vilar, Joan Baptista

(Tarragona, segle XVI – segle XVII)

Gravador i argenter.

En són coneguts alguns gravats excel·lents, com les portades dels llibres Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada, i Quatre dels últims tractats de la selva de sentències, de J. Ferrer de Guissona, estampats ambdós a Barcelona el 1623.