Arxiu d'etiquetes: Aragó (nascuts a)

Aragó de Gurrea i Sarmiento de Castilla, Martí d’

7 Respostes

(Pedrola, Aragó, 17 març 1525 – Saragossa, 20 abril 1581)

Noble i erudit. Fou comte de Ribagorça, duc de Luna i duc de Vilafermosa.

A més de diverses poesies i de la seva correspondència, deixà escrites, entre altres obres, unes Memorias históricas de los Condes de Aragón, Historia de los reyes, condes y obispos de Ribagorza, Gistau, Pallás…, Vida del conde de Luna don Lope y su hermano el arzobispo i Diálogos de medallas antiguas y de otros monumentos raros. Era conegut pel sobrenom d’El Filòsof Aragonès.

Es casà dues vegades, la primera, el 1541, amb Lluïsa de Borja i d’Aragó, germana de Francesc de Borja, anomenada la Santa Duquesa.

Abarca, Pedro

Deixa un comentari

(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)

Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.

Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.

Jover i Cortés, Gregori

Deixa un comentari

(Terol, Aragó, 24 octubre 1892 – Mèxic, 22 març 1964)

Anarquista. Al voltant del 1911 va emigrar a Barcelona, on formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l’intent revolucionari de Bera de Bidasoa (novembre 1924).

Acompanyà després Durruti i Ascaso en el viatge que feren a l’Amèrica Llatina i posteriorment en l’organització del fracassat atemptat contra Alfons XIII de Borbó a París. Sota la II República tingué un especial paper en la insurrecció del gener de 1933.

Destacà durant la guerra civil com a cap militar i comandà la Divisió 28 (el 1937) i el X Cos de l’exèrcit de l’Est (en 1938-39). Després de la guerra s’exilià a França i a Mèxic, on morí.

Garriga i Miranda, Rupert

5 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll (Barcelona, 1881 – 1972)  Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.

Espés, Joan d’ -varis-

1 Resposta

Joan d’Espés  (Lleida, segle XV – València, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l’emperador Carles I de Catalunya unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).

Joan d’Espés  (Catalunya, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1503)  Cavaller. Sobresortí a les guerres d’Itàlia en temps de Ferran II el Catòlic. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.

Joan d’Espés  (Saragossa, Aragó, segle XV – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 24 octubre 1530)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Girona (1507-08) i d’Urgell (1515-30). La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d’Urries i, poc després, per Francisco d’Urries.

Elionor -vescomtessa de Cabrera-

1 Resposta

(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)

Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.

Castre, Ferran Sanxis de

14 Respostes

(Aragó, vers 1240 – Pomar, Aragó, 1275)

Primer baró de Castre. Fill bastard de Jaume I el Conqueridor i de Blanca d’Antillón. Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena. Es casà amb Aldonça Eiximenis d’Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip (I) Ferrandis de Castre.

Participà en la croada a Terra Santa (1269), i arribà a desembarcar a Sant Joan d’Acre. En tornar a Catalunya, tocà a Nàpols on es posà al servei de Carles d’Anjou. El 1272 les gents de l’infant Pere intentaren d’assassinar-lo a Borjamán.

S’adherí als nobles catalans i aragonesos que es revoltaren contra Pere II el Gran, germanastre seu, i el 1274 participà en la revolta nobiliària del vescomte de Cardona i del comte d’Empúries contra el seu pare i el seu germanastre.

Les tropes de l’infant Pere assetjaren Pomar, on Ferran Sanxis s’havia refugiat; aquest hagué de fugir-ne disfressat; descobert pels homes de l’infant, aquest ordenà de fer-lo negar al Cinca, i els seus béns foren confiscats.

Casanate i Alegre, Marc Antoni

Deixa un comentari

(Tarassona, Aragó, 1590 – Catalunya, 1658)

Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate.

És autor de Paradisus Carmelitici decoris… (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d’altres obres de caràcter històric i religiós.

Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.

Casalís Casulá, José

Deixa un comentari

(Jaca, Osca, Aragó, 6 gener 1818 – Barcelona, 4 agost 1889)

Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim.

Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.

Brunesilda

Deixa un comentari

(Aragó, segle XII – Catalunya ?, segle XII)

Dama. Es casà amb el comte Ponç II d’Empúries. Fou la mare d’Hug III.