(Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)
Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309).
(Montilla, Andalusia, 1 setembre 1453 – Granada, Andalusia, 2 desembre 1515)
“el Gran Capità“ Militar. El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols. Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit (1496), fet que li valgué el nom de Gran Capità.
Intervingué en la nova guerra d’Itàlia en la qual d’antuvi Ferran II el Catòlic, aliat amb França, atacà el rei de Nàpols. La ruptura d’aquesta aliança el posà en perill, i es refugià a Barletta, on esperà reforços enviats per Ferran II, amb els quals desféu l’exèrcit francès del duc de Nemours a la batalla de Cerignola (1503). Ocupà Nàpols, i completà l’expulsió dels francesos amb la victòria de la batalla de Garigliano.
Nomenat virrei de Nàpols (1505-07), es féu remarcar pel seu luxe extravagant. Ferran II el Catòlic el destituí per la decisió del rei de separar de les possessions de la corona catalano-aragonesa tots els funcionaris i les autoritats de Castella. El Gran Capità es retirà a Granada.
(Còrdova, Andalusia, 1955 – 1993)
Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital.
Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.
(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)
Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.
(Utrera, Andalusia, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1915)
Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l’anarquisme.
(Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1512 – 5 juny 1581)
Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència i de Còrdova. Assistí al Concili de Trento (1562-63), on fou cap del grup curialista hispànic.
Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa.
(Funiana, Andalusia, 1789 – Madrid ?, 1854)
Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840).
Amb la regència d’Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona.
(Andalusia, segle IX)
Poeta. Arxipreste de Còrdova.
Cap al 890 dedicà als comtes Guifré I de Barcelona i Guinedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaren la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important.
(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)
Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.
S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.
(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)
(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.
Dades dels Països Catalans 