Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

Fernández de Córdoba y de Herrera, Gonzalo

14 Respostes

(Montilla, Andalusia, 1 setembre 1453 – Granada, Andalusia, 2 desembre 1515)

“el Gran Capità“  Militar. El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols. Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les forces franceses a Calàbria i assetjà Atella, amb èxit (1496), fet que li valgué el nom de Gran Capità.

Intervingué en la nova guerra d’Itàlia en la qual d’antuvi Ferran II el Catòlic, aliat amb França, atacà el rei de Nàpols. La ruptura d’aquesta aliança el posà en perill, i es refugià a Barletta, on esperà reforços enviats per Ferran II, amb els quals desféu l’exèrcit francès del duc de Nemours a la batalla de Cerignola (1503). Ocupà Nàpols, i completà l’expulsió dels francesos amb la victòria de la batalla de Garigliano.

Nomenat virrei de Nàpols (1505-07), es féu remarcar pel seu luxe extravagant. Ferran II el Catòlic el destituí per la decisió del rei de separar de les possessions de la corona catalano-aragonesa tots els funcionaris i les autoritats de Castella. El Gran Capità es retirà a Granada.

Espaliú, Pepe

Deixa un comentari

(Còrdova, Andalusia, 1955 – 1993)

Pintor, dibuixant i escultor. Estudià psicologia a Barcelona, on contactà amb un grup d’estudiants de l’Aula Oberta de l’Escola Massana, amb els quals exposà a la Capella de l’Antic Hospital.

Al final del 1996 es realitzà una exposició del seu treball al MACBA, centrada en les obres de 1988-89.

Deza, Diego de

Deixa un comentari

(Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)

Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

Delgado y Zuleta, Manuel

Deixa un comentari

(Utrera, Andalusia, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1915)

Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l’anarquisme.

Córdoba y Mendoza, Martín de

Deixa un comentari

(Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1512 – 5 juny 1581)

Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència i de Còrdova. Assistí al Concili de Trento (1562-63), on fou cap del grup curialista hispànic.

Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa.

Chacón, Pedro

Deixa un comentari

(Funiana, Andalusia, 1789 – Madrid ?, 1854)

Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840).

Amb la regència d’Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona.

Cebrià -poeta-

Deixa un comentari

(Andalusia, segle IX)

Poeta. Arxipreste de Còrdova.

Cap al 890 dedicà als comtes Guifré I de Barcelona i Guinedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaren la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important.

Carnicer i Batlle, Miquel

2 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)

Guitarrista. Deixeble d’Aguado. Germà de Ramon.

S’establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.

Aragó i Fernández de Córdoba, Lluís Ramon Folc de

4 Respostes

(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)

(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.

Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.

Cardona, Lluís de -varis-

1 Resposta

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d’un privilegi atorgat per aquest a la vila.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d’or.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1593)  Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d’Ança. Fill seu era Joan, que l’heretà.

Lluís de Cardona  (Lucena, Andalusia, segle XVI – Catalunya, 1596)  Fill gran de la duquessa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric d’Aragó Folc de Cardona. Sembla que visqué poc a Catalunya.

Lluís de Cardona  (Catalunya, segle XVI – 1574)  Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n’heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton de Cardona, duc de Sessa.

Lluís de Cardona  (Catalunya, s XVII)  Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.