(San Fernando, Cadis, Andalusia, 1948 – )
Arqueòleg. Professor adjunt de la Universitat d’Alacant, del 1979 al 1981, any des del qual fou catedràtic d’arqueologia.
Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana (pintura, escultura, arquitectura) i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral (Sant Fulgenci, Baix Segura).
(Castella, segle XIV – Jerez de la Frontera, Andalusia, 1361)
Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l’infant Joan d’Aragó i de Castella, fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran d’Aragó i de Castella.
Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu.
Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de la família; féu assassinar a Joan, i capturà a Roa, encara ignorants del crim, Isabel de Lara i la seva sogra Elionor de Castella (1357). Les tancà al castell de Castrojeriz, on poc després era assassinada Elionor.
(Sevilla, Andalusia, 30 juny 1478 – Salamanca, Castella, 4 octubre 1497)
Príncep de Girona i d’Astúries, duc de Calàbria. Fill i hereu dels Reis Catòlics.
Casat amb Margarida d’Àustria (abril 1497), filla de l’emperador Maximilià I, va morir el mateix any sense descendència, fet que portà com a conseqüència l’entronització a Espanya de la casa d’Àustria, en quedar com a hereva Joana la Boja.
(Còrdova, Andalusia, 915 – 976)
Segon califa de Còrdova (961-976). Fill d’Abd al-Rahmän III.
Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell I i Miró I de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior (campanyes del 963 i del 965), la qual fortificà estratègicament.
(Granada, Andalusia, 27 octubre 1914 – Barcelona, 23 desembre 1991)
Pintor. Als anys 1940 s’instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s’instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting.
Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX.
(Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)
Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646).
Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors.
(Ronda, Andalusia, 1839 – Madrid, 1915)
Pedagog i escriptor. Germà d’Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada.
Fou l’ànima de la Institución Libre de Enseñanza.
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
(Urgell, segle XVIII – Sevilla, Andalusia, 1820)
Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar.
Fou professor de l’Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables.
Dirigí l’observatori de Sant Ferran de Sevilla.
Dades dels Països Catalans 