(València, 1696 – Granada, Andalusia, 1749)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
Dos anys abans de morir entrà en religió. Ingressà a l’orde caputxí, amb el nom de Maties de València.
Chafrion, Llorenç
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)
Castellote i Pinazo, Salvador
(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)
Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.
A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).
Castanyer i Fons, Angelí
(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)
Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.
Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.
Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).
Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de
(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)
Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.
Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).
Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635) Primer príncep de Maratea.
Campaner i Fuertes, Àlvar
(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)
Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).
És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).
Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).
Bover i Terrassa, Joan
(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)
Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.
Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.
Publicà Compendio de Historia Universal (1796).
Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.
Bover i de Rosselló, Joaquim Maria
(Sevilla, Andalusia, 20 març 1810 – Palma de Mallorca, 1 abril 1865)
Polígraf, escriptor i erudit. Fill del jurista Joan Bover i Terrassa. Col·leccionà tota mena de documents, d’antiguitats i de notícies. Des del 1833 fou cronista general del regne de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiguitats i Belles Lletres (1837), i el 1840 fou nomenat corresponent de l’Academia de la Historia. Ocupà càrrecs importants a la Biblioteca Nacional (1851). Representa amb la seva obra un precedent de la Renaixença a les Balears.
Escriví obres sobre els temes més diversos, encara que excel·lí sobretot com a historiador; és autor de: Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua literatura (1842), d’un Diccionario bibliográfico de las publicaciones periódicas de las Baleares (1862) i d’una Biblioteca de escritores baleares (1868).
Entre els seus escrits inèdits hi ha Diccionario manual mallorquín-castellano i diverses poesies en català antic, literari i dialectal.
Blake y Joyes, Joaquín
(Vélez-Màlaga, Andalusia, 19 agost 1759 – Valladolid, Castella, 27 abril 1827)
Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Sagunt, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811).
Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814.
Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.
Bermúdez, Joan
(Fiñana, Almeria, Andalusia, 1926 – Sabadell, Vallès Occidental, 2012)
Pintor. Conreà l’informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.
Berenguer i Soler, Enric
(València, 1881 – Sevilla, Andalusia, 16 agost 1926)
“Blanquet” Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías).
Ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.
Dades dels Països Catalans 