Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Espanya i Sirat, Josep Maria

(Viella, Vall d’Aran, 24 agost 1879 – Bogotà, Colòmbia, 21 juny 1953)

Polític. Va pertànyer inicialment al partit liberal i, després, a la Lliga Regionalista. President de la diputació de Lleida, representà aquesta província a la Mancomunitat des del 1914.

Membre de l’Esquerra Republicana durant la II República, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (novembre 1932) i conseller de Governació de la Generalitat (març-setembre 1936) en esclatar la guerra civil.

Intervingué en la rendició del general Goded i, durant la guerra, se significà per facilitar passaports a la gent perseguida pels incontrolats extremistes.

Exiliat a França a la darreria del 1938, després es traslladà a Colòmbia.

Escolà i Marsà, Josep

(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)

Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.

Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.

Esberard, Joan Ferran

(Barcelona, 1843 – Rio de Janeiro, Brasil, 1897)

Eclesiàstic. De jove anà a residir al Brasil, on s’ordenà de sacerdot el 1869. Fou bisbe d’Olinda (1892-94) i arquebisbe de Río de Janeiro (1894-97).

Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil.

Duran i Gili, Manuel

(Barcelona, 28 març 1925 – New Haven, EUA, 17 abril 2020)

Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA).

Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana.

Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

Dot i Arxer, Antoni

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)

Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.

Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).

Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).

S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.

Ha publicat Presència (Mèxic 1965).

Domingo i Segura, Francesc

(Barcelona, 3 juny 1893 – Sao Paulo, Brasil, 25 juny 1974)

Pintor i gravador. Es va formar a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb Francesc Galí, fou un dels fundadors de l’Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19).

Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d’una etapa d’admiració per Cézanne, s’acostà al cubisme (1922-27).

L’any 1950 es traslladà a l’Argentina i posteriorment s’establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d’art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu.

Domènech i Roura, Fèlix

(Barcelona, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1977)

Heraldista. Fill de Lluís Domènech i Montaner, i germà de Pere.

Fou col·laborador en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya (1931).

Díaz-Plaja i Contestí, Ferran

(Barcelona, 24 abril 1918 – Montevideo, Uruguai, 31 octubre 2012)

Escriptor i historiador. Membre de l’Academia de la Historia.

Fou principalment autor d’obres de tema històric: España en sus documentos (1954-65), La sociedad española desde sus orígenes hasta nuestros días (1972).

També ha destacat en l’assaig (El español y los siete pecados capitales, 1966) i en la narrativa (El desfile de la victoria, 1975; Un río demasiado ancho…, 1991).

Curcó i Rubio, Miquel

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 novembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1966)

Sindicalista i polític. Secretari general de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT (1936) i membre de l’USC, s’exilià el 1939.

Ingressà més tard en el Moviment Socialista de Catalunya (1959).

Cunill i Cabanellas, Antoni

(Barcelona, 27 agost 1893 – Buenos Aires, Argentina, 18 febrer 1969)

Director teatral i de cinema. Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual.

El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí.

El 1942 dirigí el film Locos de verano.