Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà

Gràcia, santuari de -varis geo-

8 Respostes

Gràcia  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.

Gràcia  (Cinctorres, Ports)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.

Gràcia  (l’Escala, Alt Empordà)  Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Migjorn)  Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.

Gràcia  (Maó, Menorca)  Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.

Gràcia  (les Oluges, Segarra)  Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

Gràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.

Gràcia  (Sitges, Garraf)  Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.

Gràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).

Girona, regió de

2 Respostes

(Catalunya)

Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.

Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.

És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.

Fundació Gala-Salvador Dalí

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 23 desembre 1983 – )

Entitat creada per promoure i protegir l’obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni.

Està situada a l’edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol.

Enllaç web: Fundació Gala-Dalí

Freixe -Alt Empordà-

3 Respostes

(Espolla, Alt Empordà)

Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.

El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.

Frausa, roc de

8 Respostes

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà / els Banys d’Arles, Vallespir)

(o de Fraussa)  Cim (1.449 m alt) del massís muntanyós que separa els dos municipis, a l’oest del coll de Lli.

Al seu vessant meridional neix la riera de Frausa, afluent, per l’esquerra, del riu d’Arnera.

Fortianell

3 Respostes

(Fortià, Alt Empordà)

Poble, a l’oest del cap del municipi.

El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d’agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del segle XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes.

Forndelvidre

1 Resposta

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.

Forn del Vidre, el -Alt Empordà-

Deixa un comentari

(la Jonquera, Alt Empordà)

Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.

Fontfreda -Alt Empordà-

1 Resposta

(Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

Poble, al sud del terme. L’església de Sant Miquel, romànica (fou donada el 1109 al monestir de Lledó), depèn de la parròquia dels Horts.

Fluvià d’Empordà *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.