Nom adoptat el 1937 per al municipi de Pedret i Marzà.
Arxiu d'etiquetes: Alt Empordà
Llorona
Poble (766 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Llorona (840 m alt), contrafort sud-oriental del puig de Bassegoda.
L’església parroquial de Sant Andreu és romànica (segle XV); és esmentada ja el 1019, i pertangué a la canònica de la seu de Girona. En depenen les de Corsavell i de Bassegoda.
Lledó, priorat de -Alt Empordà-
Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s’instal·là al voltant de l’església una comunitat canonical agustiniana.
Al segle XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l’església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d’arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d’arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (segle XI).
S’inicià la decadència del priorat el segle XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.
Límits, els
Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general.
Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.
indigets
5 Respostes
Horts, els -Alt Empordà-
Poble, situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir.
L’antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada; havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Girona, regió de
(Catalunya)
Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.
Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.
És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.
Fundació Gala-Salvador Dalí
(Figueres, Alt Empordà, 23 desembre 1983 – )
Entitat creada per promoure i protegir l’obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni.
Està situada a l’edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol.
Enllaç web: Fundació Gala-Dalí
Freixe -Alt Empordà-
Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.
El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.
