(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 1890)
Jardiner. Establí a Barcelona, el 1857, el primer dipòsit de llavors existent al país.
És autor de diversos escrits i d’estudis remarcables sobre la seva especialitat.
Arnau de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Capità de Trepani vers el 1445.
Carles de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.
Hèrcules de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.
Hug de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.
Jeroni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.
Joan Antoni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.
Miquel de Foixà (Catalunya, segle XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).
Pere de Foixà (Catalunya, segle XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.
Ponç de Foixà (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.
Antoni Pau Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.
Baltasar Duran (Barcelona, 1716 – Girona, 1793) Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.
Eudald Duran (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.
Francesc Duran (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.
Josep Duran (Catalunya, segle XVII) Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).
Altre nom pel qual és conegut Pere Ramon Sassala (segle XII-1228), especialista català en sèquies.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)
Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.
Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.
(Sant Fruitós de Bages, Bages, 1847 – Manresa, Bages, 1928)
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog. Professor del Col·legi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa (1902-28).
Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages.
Al temps de la fil·loxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans.
Col·laborà amb articles de divulgació a “La Pagesia”, revista del gremi de pagesos de Manresa.
(Lleida, febrer 1932 – 1936)
Federació de sindicats agrícoles de les terres de Lleida. Controlada pel Bloc Obrer i Camperol; constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell.
Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí la xifra de 8.000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals.
L’estiu de 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se amb les autoritats de l’Esquerra; l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM.
Publicà un butlletí periòdic i, des del juny de 1936, la revista “Unió Agrària”.
(Catalunya, 1871 – 1874)
Sindicat agrícola. Integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any 1872 tenia 44 seccions a tot l’estat espanyol, 33 de les quals radicades a Catalunya.
Al maig de 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de 47 localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers.
Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat col·lectiva de la terra, desaparegué després de la interdicció de la Internacional.
Dades dels Països Catalans 