Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Font de Móra i Llorens, Rafael

(València, 1893 – 1978)

Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers (1933).

El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general.

Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.

Fivaller i de Vélez, Josep Maria de

(Catalunya, segle XIX – 1876)

Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.

Estelrich i Fuster, Pere

(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)

Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.

Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.

És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).

Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.

Estellés i Gadea, Gerard

(València, 1833 – 1906)

Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).

Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).

Després, Juli

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Delonca, Emili

(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)

Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.

Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.

Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village

Clemente i Rubio, Simó de Rojas

(Titaigües, Serrans, 27 setembre 1777 – Madrid, 27 febrer 1827)

Botànic i agrònom. Professor d’àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra.

Restà a Andalusia, d’on estudià la flora, Retornà el 1812, després d’haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura.

Carrión i Carrión, Pasqual

(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)

Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.

En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.

Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).

Campo, Miquel del

(Aiora, Vall de Cofrents, segle XVIII – País Valencià ?, 1819)

Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d’Aiguaviva, des del qual passà al d’Alzira.

És autor d’una dissertació publicada per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800).

Balaguer i Primo, Francesc

(Carlet, Ribera Alta, 12 juny 1841 – Madrid, 30 novembre 1880)

Enginyer agrònom. Ocupà càrrecs administratius i col·laborà en diverses publicacions de Madrid.

Publicà, entre d’altres obres, Estudio, preparación y análisis de los abonos (1873), Riegos por medio de norias, bombas y otras máquinas (1874) i Las industrias agrícolas (1879).