Arxiu d'etiquetes: Àfrica (bio)

Comerford, Josefina

Deixa un comentari

(Ceuta, 1794 – Sevilla, Andalusia, 3 abril 1866)

Conspiradora absolutista. Companya d’Antonio Marañón El Trapense.

Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27).

Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla.

La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d’Agustí de Letamendi.

Coll i Armengol, Ermengol

Deixa un comentari

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 11 gener 1859 – Santa Isabel, Fernando Poo, 21 abril 1918)

Missioner i etnòleg claretià. Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de Fernando Poo.

Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris. Inventà una esclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà.

La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899).

Claver, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Turquia ?, segle XV)

Cavaller. Era frare santjoanista, comanador d’Ulldecona, al servei del virrei d’Albània, Ramon d’Ortafà.

Arrabassà als turcs el castell de Castrovilari, situat davant de Corfú, i el tornà al cabdill albanès Simon Zenevissi.

L’estiu del 1455 fou portaveu d’Alfons el Magnànim a Grècia i a les illes de Llevant. L’any següent fou nomenat virrei de l’Epir i la Morea.

L’estiu del 1456 sortí de Nàpols cap a Albània, agrupà els corsaris catalans que operaven a les províncies turques i s’uní posteriorment a l’estil enviat pel papa Calixt III.

Cermeño y Paredes, Pedro Martín

3 Respostes

(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)

Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).

El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.

Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.

Cardona, Eribau de

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – Terra Santa, 1040/42)

Prelat i vescomte de Cardona. Era fill de Ramon de Cardona i d’Engúncia.

Mort sense fills el seu germà Bremond I (1029), n’heretà el vescomtat el seu altre germà Folc I, per bé que compartint les seves funcions amb ell.

Eribau fou nomenat bisbe d’Urgell el 1036, ocupant la seu vacant per la mort de sant Ermengol. El nou càrrec no impedí que continuessin les seves activitats vescomtals. L’any 1038 assistí a la consagració de l’església de Girona. El 1040, assassinat el seu germà Folc I, Eribau exercí tot sol el vescomtat durant uns mesos.

Morí mentre feia un viatge a Terra Santa.

Fou succeït al vescomtat pel seu nebot Ramon Folc I, fill de Folc I, i al bisbat per Guillem de Cerdanya, germà de l’arquebisbe Guifré de Narbona, dels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d’Elna, i del comte Ramon I de Cerdanya.

Bonastruc de Porta

11 Respostes

(Girona, 1194 – Haifa ?, Àfrica, 4 abril 1270)

Rabí de l’aljama de Girona i metge. De nom Mosé ben Nahman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN. Es destacà com a filòsof talmudista i cabalista.

Prengué part en una controvèrsia pública (1263) amb cristians celebrada a Barcelona davant Jaume I el Conqueridor i Ramon de Penyafort. La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià. Hom conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc.

Obligat a exiliar-se per les autoritats eclesiàstiques; després d’una breu estada a Castella i a Provença, es traslladà a Palestina (1267).

Escriví nombrosos treballs sobre la Bíblia i i el Talmud, poesia cabalística (Tresor de la vida i Investigació) i sagrada i llibres didàctics (Epístola de la santedat, La llei de l’home).

Berenguer Reverter

1 Resposta

(Marroc, segle XII – Barcelona, 1158)

Vescomte de Barcelona (1142-58). Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest (1142) el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya; el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’Islam (ibn Ruburtayr).

Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab.

El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia.

Balaguer, Ponç de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Alger, Algèria, segle XVI)

Cavaller. Prengué part a la fracassada expedició a Alger de l’emperador Carles I.

En retirar-se els catalans, clavà a la porta de Bab-Asum, amb la seva daga, un cartell que deia: Hem perdut; tornarem, però. En fer-ho, una sageta el ferí de mort.

A França es tingut per francès i anomenat Savignac.

Aymemí i Ferrer (germans)

Deixa un comentari

Antoni Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941)  Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.

Josep Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952)  Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.

Manuel Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927)  Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.

Alí-Abenreverter

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Al-‘Umra, Tunísia, 1187)

Fill del vescomte Reverter de Barcelona, amb el qual guerrejà al Marroc, ajudant el soldà contra els almohades. Mort Reverter en combat (1142), el germà gran anà a Catalunya, mentre ell restava al Marroc, sempre combatent.

En 1146, el nou soldà Abdelmumen prohibí l’estada de cristians als seus dominis. El jove guerrer català abraçà aleshores la fe musulmana i adoptà el nom d’Abulhassan Alí-Abenreverter.

Fou un fidel servidor del soldà i reeixí a incorporar a la seva autoritat l’illa de Mallorca.

Morí a la batalla de Gumart.