Arxiu d'etiquetes: Àfrica (bio)

Ibn Gubair al-Kinani

2 Respostes

(València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)

Viatger andalusí. Fill d’un funcionari de Xàtiva. Fou secretari del governador Abü Sa’id ‘Utmän ibn ‘Abd al-Mu’min de Granada.

Féu tres viatges a Orient (1183-85, 1189-91 i 1217), la descripció (al-Rihla al-Kinani) del primer dels quals constitueix un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília.

Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Kufa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre.

Ibn al-Abbär, Muhammad

Deixa un comentari

(València, 1199 – Tunísia, 1260)

Historiador, tradicionista i poeta. De família originària d’Onda, fou secretari dels governadors almohades de València.

Durant el setge cristià se n’anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria (1238). Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada.

És autor de la Takmilat li-kitäb al-Sila, continuació de la Sila d’Ibn Baskuwäl, i d’una col·lecció de biografies, al-Hulla al-Siyarä. Escriví planyents poemes sobre la pèrdua de València.

Ibáñez i Marín, Josep

Deixa un comentari

(Ènguera, Canal de Navarrés, 8 març 1862 – Marroc, 23 juliol 1909)

Militar i escriptor. Estudià a l’acadèmia d’infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la “Revista Técnica de Infantería y Caballería.

Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat.

Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.

Gesaleic

Deixa un comentari

(França, segle V – Àfrica ?, 511)

Rei visigot (507-510). Fill natural i successor d’Alaric II, però, atacat alhora, pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona. Poc temps després, les tropes de Teodoric el feren fugir al regne càndal del nord d’Àfrica.

Morí quan intentava de recuperar novament el tron amb l’ajut dels vàndals.

Gastú, Gauderic Andreu

1 Resposta

(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 27 novembre 1802 – Constantina, Algèria, 17 octubre 1859)

Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823).

Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59).

Fou l’oncle de Francesc Josep Gastú.

Gastú, Francesc Josep

1 Resposta

(Sureda, Rosselló, 18 novembre 1834 – Alger, Algèria, 4 octubre 1908)

Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s’instal·là a Constantina, on exercí d’advocat (1858).

Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d’Algèria (1871, 1872-81) i diputat per Alger (1876-81).

Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria.

Duran, Simeó ben Zemakh

Deixa un comentari

(Mallorca, 1361 – Alger, Algèria, 1444)

Escriptor d’origen jueu. Gran rabí d’Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391.

Va escriure L’escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.

Darräg al-Qastallï, ibn

Deixa un comentari

(Àfrica, 958 – 1030)

Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d’Almansor (Cervera) i d’Abd al-Malik al-Muzaffar.

La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d’al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (un capítol és dedicat al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon I de Barcelona).

Companys i Maldonado, Manuel

Deixa un comentari

(Ceuta, 1927 – ? )

Lingüista català. Es formà a Tolosa amb J. Séguy, i a Coimbra amb A. Lacerda.

S’orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics (enquestes per a l’Atlas linguistique de la Gascogne, estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó).

Posteriorment s’ha especialitzat en la lingüística aplicada: Phonétique française à l’usage des hispanophones (sd).

Cervera i Cervera, Francesc Maria

Deixa un comentari

(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)

Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.

El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.