Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Bassons, Marí

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – 12 agost 1714)

Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona.

En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9 juny 1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s’entrevistà amb l’almirall francès Ducasse.

El 12 d’agost següent prengué part a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l’arma blanca. Bassons hi morí.

Bassols i Parés, Agustí Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 juny 1924 – 25 abril 2018)

Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana.

S’ha destacat especialment per l’impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).

Barret i Druet, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)

Advocat i economista. Destacà a l’exercici de l’advocacia. Contribuí a l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.

Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d’Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l’Ateneu Català (1868).

Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l’ajuntament de Barcelona i diputat provincial.

Barba i Roca, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 octubre 1752 – 11 febrer 1824)

Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera.

Ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb Josep Albert Navarro i Marià Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata.

Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l’Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).

Barata i Matas, Antoni

Deixa un comentari

(Matadepera, Vallès Occidental, 21 febrer 1772 – Barcelona, 4 febrer 1850)

Advocat i polític. Es distingí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Lleida (1808).

Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d’una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l’audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès.

Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre de finances en el segon govern d’aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22).

El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l’ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d’Amics del País, la qual fou constituïda poc després.

Barallat i Falguera, Celestí

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)

Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.

Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).

Balmas, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 22 juliol 1840)

Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries.

Fou un dels dirigents, el 21 de juliol de 1840, de l’anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II de Borbó i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals.

L’endemà, Balmas fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d’oponents. Balmas, armat, tirà contra un dels qui l’encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva.

El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers.

Balle i Milans del Bosc, Joan de

1 Resposta

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Ballbé i Prunés, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1920 – 25 juliol 1961)

Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol.

Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo (1947), La esencia del proceso (1947), Derecho administrativo (1949) i Actos administrativos (1950).

La seva intervenció fou decisiva en l’elaboració de les lleis administratives més importants, les quals constituïren un avanç legislatiu notori.

Aymat i Mareca, Antoni

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1895 – Barcelona, 1972)

Militar, advocat i inventor. Actuà com a defensor del general Manuel Goded en el judici que el condemnà a mort.

Després de la guerra civil fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961.

Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar.