Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Càncer, Jaume

2 Respostes

(Barbastre, Aragó, 1559 – Barcelona, 1631)

Jurista i advocat. El 1630 formà part de la junta de jurisconsults constituïda a requesta de la Generalitat i dels consellers de Barcelona per dictaminar, d’acord amb les Constitucions de Catalunya, sobre quines eren les obligacions dels catalans respecte als allotjaments de tropes, qüestió que posteriorment contribuí a provocar la guerra dels Segadors.

És autor de Variae resolutiones iuris Caesarii, Pontificii et municipalis principatus Cathaloniae (1594), obra bàsica per a l’estudi del dret català.

Canalejas Méndez, José

11 Respostes

(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)

Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.

Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Morí tirotejat per un anarquista.

Camp i Llopis, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 1877 – 9 gener 1951)

Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema.

Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).

Calvet i Rubalcaba, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 16 desembre 1766 – Barcelona, 17 desembre 1839)

Advocat i polític. Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1789).

Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis (1810) i magistrat a l’audiència de Mallorca (1821) i de Barcelona (1838).

Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada, i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).

Callís, Jaume

8 Respostes

(Vic, Osona, 1364/70 – Barcelona, 12 febrer 1434)

Jurista i advocat. Juntament amb Bonanat de Pere i Narcís de Santdionis fou encarregat de traduir al català els Usatges (1413).

Si bé era de família burgesa, fou nomenat pel rei Ferran I d’Antequera fiscal del reial consell i fou elegit diputat pel braç noble per a les Corts de Sant Cugat del Vallès (1419).

Fou un convençut teòric de l’autoritat monàrquica i del seu poder absolut, en la qual cosa es manifesta una marcada influència romanista. Tanmateix, hi oposà una sèrie d’objeccions derivades dels pretesos interessos generals del poble, que eren, en realitat, els de la burgesia urbana.

Entre les seves obres: Directorium pacis et treguae (1400), el comentari Super usaticos Cathaloniae (1401), Elucidarium Soni emissi (1406), que tracta del sometent, Viridarium militae (1407), De prerrogativa militari (1415), el petit tractat sobre dret constitucional i parlamentari Extravagatorium curiarum (1423) i el De moneta tractatus (1429).

Call i Franquesa, Domènec

2 Respostes

(Barcelona, 1834 – 1894)

Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.

Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

Fou el pare de Domènec Call i Morros.

Cabot i Montalt, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 abril 1885 – 2 maig 1958)

Advocat i promotor i publicista esportiu. Va ser jugador del Club de Futbol Catalònia, fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club (1905), del F.C. Barcelona i del Club X (1907).

Fundador dels setmanaris “Sports” (1906), “Los deportes” (1908) i “Stadium” (1911).

President de la Federació Catalana de Futbol, el 1915 impulsà l’elaboració del projecte de campionat de lliga. Vicepresident del F.C. Barcelona (1921), emprengué el projecte del camp de les Corts.

Redactà el reglament i estructurà l’actual sistema competitiu de la Federació Espanyola de Futbol, de la qual fou secretari general el 1926.

Cabanes i Coma, Marià

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, segle XVIII)

Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.

Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.

Bulart i Rialp, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 agost 1889 – 26 agost 1949)

Advocat i escriptor. S’especialitzà en temes mercantils. Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes.

Col·laborà a “La Tralla”. Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l’assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos.

Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 6 febrer 1807 – Barcelona, 27 febrer 1879)

Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona.

Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960.

Fou el pare de Guillem Maria de Brocà i de Montagut.