Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Maspons i Labrós, Marià

(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Barcelona, 12 maig 1885)

Polític i advocat. Germà de Francesc i de Maria Pilar.

De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l’elaboració del codi civil.

Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII de Borbó, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans.

Fou el pare de Jaume i Pere Maspons i Camarasa.

Masferrer i Vernis, Francesc Maria

(Vic, Osona, 6 gener 1889 – Buenos Aires, Argentina, 1954)

Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals.

Fou un dels fundadors (1930) del “Diari de Vic”, que també dirigí.

Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà.

Mascaró i Franquesa, Ròmul

(Lleida, 1844 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1893)

Polític i advocat. Fou membre de la Junta de Barcelona durant la revolució de setembre de 1868.

Presidí la diputació provincial de Barcelona i fou governador interí de la capital, i més tard ho fou titular, successivament, de les províncies de Saragossa i Tarragona.

Francesc Martí i Viladamor

Martí i Viladamor, Francesc -polític-

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 30 agost 1616 – Perpinyà, 21 desembre 1689)

Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d’Estat i cronista reial.

Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs.

Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.

Martí i Cantó, Joan

(Barcelona, abril  1829 – febrer 1887)

Eclesiàstic. Col·laborà als diaris “El Áncora”, “El País” i “La España”, i fundà les publicacions “Ecos del Amor de María” (1867) i “Los Santos Ángeles” (1873).

És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (1877).

El seu germà Domènec Martí i Cantó  (Barcelona, segle XIX – 1888)  fou advocat i gaudí de bon prestigi professional. Era membre de diverses corporacions doctes.

March, Baltasar Ausiàs

(Catalunya, segle XVI – 1622)

Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs.

Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge.

Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d’Antoni de Cardona.

Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601).

Escrivia sempre en català, tot i que l’època ja no hi era propícia.

Maranges i de Diago, Josep Maria

(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)

Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.

Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.

Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.

Mans i Puigarnau, Jaume Maria

(Barcelona, 17 agost 1905 – 1983)

Advocat. Autor de Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española (1928), que constitueix la seva tesi doctoral, i de diverses obres jurídiques: El consentimiento matrimonial (1956), Hacía una ciencia general y unitaria del derecho (1960), Lógica para juristas (1969), entre d’altres.

Fou transcriptor del text original del Recognoverunt proceres i professor de dret canònic, director de la biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Maluquer i Rosés, Joan

(Barcelona, 1903 – 1963)

Advocat i jurisconsult. Fill de Joan Maluquer i Viladot.

Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Cal esmentar les obres Diccionario elemental del Seguro (1935), Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en las diversas ramas del seguro (1945) i El dret civil català avui vigent (1962).

Fou el pare de Joaquim Maluquer i Sostres

Maluquer i Nicolau, Salvador

(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)

Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.

Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).

En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).