Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Moliné i Brasés, Ernest

(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)

Advocat i historiador. Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain.

L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).

Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.

Molinas i Bellido, Alfred

(Barcelona, 1923 – 31 desembre 2021)

Advocat. Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962. S’especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània.

El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales.

Entre el 1978 i el desembre de 1994 fou president del Foment del Treball Nacional.

Molas i Valverde, Joan

(Barcelona, 1887 – 21 febrer 1983)

Escriptor i advocat. Fill de Joan Molas i Casas.

Escriví Sonates (1916), Llum, amor, pensament (1920), Estrelles errants i Simfonies, i l’assaig jurídic: La propiedad intelectual (1962).

Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

Moixó i de Francolí, Josep Antoni de

(Cervera, Segarra, 5 desembre 1751 – Santiago de Xile, Xile, 4 abril 1810)

Advocat. Personatge de família notable, germà de Benet Maria i de Maria Josefa. Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic.

Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales.

Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile. Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència.

El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes.

Miserachs i Rigalt, Antoni

(Barcelona, 1908 – 1982)

Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.

Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.

Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).

A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.

Miret i Terrada, Joan

(Tarragona, 1812 – Barcelona, 1891)

Agrònom i advocat. Home d’idees liberals, fou diputat a corts per Tarragona i president de la diputació provincial.

Molt interessat per la viticultura, el 1867 inicià estudis sobre els estralls de la fil·loxera a les vinyes de França, i féu un viatge d’estudis per veure les mesures que calia prendre si l’insecte arribava al nostre país.

Les seves opinions foren preses en consideració pels congressos antifil·loxèrics de Madrid, Reus i Saragossa, així com l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la qual cosa el portà a ocupar la comissaria règia en la direcció de la lluita contra la fil·loxera. Suggerí el replantament a base de peus de cep americà, considerat immune a l’insecte.

Fou president i gerent de la primera companyia ferroviària de l’estat espanyol.

Publicà Estudios sobre la Phylloxera vastatrix (1878).

Miquel i Peguera, Simeó

(Lleida, 25 gener 1919 – 13 febrer 2007)

Advocat. Estudià dret a Barcelona, on fou secretari de la FNEC. Exercí la carrera a Lleida.

Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Milà i Pi, Josep Maria

(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)

Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.

Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.

Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

El seu germà fou:

Pere Milà i Pi  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial.

Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.

Fou el pare de Pere Milà i Camps.

Maynés i Gaspar, Enric

(Barcelona, 3 març 1883 – 16 gener 1951)

Polític i advocat. Germà de Climent. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s’afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917.

Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d’alcalde diverses vegades fins a l’adveniment de la República.

Massot i Balaguer, Lluís

(Figueres, Alt Empordà, 1890 – Roma, Itàlia, 22 març 1962)

Advocat i polític. Dirigí les revistes “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya”.

Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona. S’afilià a Acció Catalana, però se’n separà durant la II República i tornà a la Lliga.

Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, morí a Roma, on anà per veure promogut cardenal el pare Anselm Albareda.