Arxiu d'etiquetes: abats Santes Creus

Ferrara, Guillem de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1297 – Santes Creus, Alt Camp, 1375)

Abat perpetu de Santes Creus. De pares italians. Abans de ser novici al monestir participà amb el seu pare a les lluites de Frederic II de Sicília contra Nàpols (1315).

Essent monjo gaudí de gran fama pel seu bon seny. Fou consultat pels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.

El seu abadiat durà 28 anys i marcà un període brillant en la comunitat. Les obres del monestir avançaren també molt en la construcció del claustre major. Es feren importants reformes i millores en altres indrets.

Eimeric, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293)

Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262).

El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castre i la seva muller, perseguits per l’infant Pere, el futur Pere II el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l’església del monestir, en un sepulcre de fusta.

Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d’ésser enterrat al monestir, voluntat que posà al seu testament de 1282.

El 22 de març de 1283 el rei tornà al monestir per demanar consell a l’abat sobre la difícil situació política del país. L’abat assistí al monarca en els seus darrers moments, a Vilafranca del Penedès (1285), i seguidament fou enterrat al monestir.

L’any següent, en tornar de Mallorca l’hereu Alfons II el Franc, s’hi celebraren els solemníssims funerals. Tot seguit acompanyà el rei a Barcelona, on Roger de Lloria li manifestà la seva voluntat d’ésser enterrat als peus de Pere el Gran, desig que li confirmaria des d’Itàlia el 15 d’abril de 1287.

A la mort d’Alfons II (1291), l’abat Eimeric tractà, sense èxit, de reclamar per al seu monestir el cos del monarca difunt.

Contijoc, Jeroni

Deixa un comentari

(Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, 1509/15 – Santes Creus, Alt Camp, 30 agost 1593)

XXXIII abat de Santes Creus (1560-93). Fou comissari general de l’orde del Cister.

Féu bastir el castell proper de Conesa, en 1569. Foren construïdes sota el seu govern algunes obres de millora general per al monestir, i també el palau de l’abat.

Instituí la salve sabatina entre la comunitat.

Jaume Carnisser

Carnisser, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)

Darrer abat perpetu de Santes Creus (1608-19).

S’oposà a la decisió reial d’imposar la Congregació del Císter als monestirs catalans. Per la seva actitud fou empresonat.

Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la Congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma. El resultat fou negatiu.

Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III.

Burset i Puig, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Santes Creus ?, Alt Camp, segle XVIII)

Abat de Santes Creus (1756-60 i 1768-72).

Durant el seu primer abadiat anà dues vegades a Madrid per aconseguir del rei Carles III de Borbó que renunciés als impostos que pensava decretar sobre els establiments religiosos. Hi reeixí, no sols per al seu monestir, sinó també a benefici dels altres.

Fou reelegit per a un segon abadiat.

Blanc, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1479)

Abat de Santes Creus (1466-79).

El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d’aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus.

Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l’abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d’adhesió a Joan II el Sense Fe. Hi cedí.

Barberà, Josep de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Santes Creus, Alt Camp, 1624)

Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català.

Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador.

En 1621 formà part de l’ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya.

Alegre, Pere

2 Respostes

(Manresa, Bages, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1335)

XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d’Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya, que l’honorà amb diverses ambaixades.

Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus.

Durant el seu abadiat prengué l’hàbit cistercenc l’infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres.

Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l’època més pròspera del monestir.

Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.

Àger, Bernat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1222)

Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l’església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaranta-cinc monjos.

Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d’obres del monestir de Pedra (Aragó), després d’haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l’abat d’aquell cenobi.

El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemne institució de l’orde de la Mercè, impulsada per Jaume I de Catalunya. El monarca, que sortia tot seguit de viatge, acompanyà l’abat Bernat d’Àger fins a Santes Creus.

Abellar, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, 1466)

Abat de Santes Creus (1457-66). Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies.

Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II el Sense Fe.

Li ha estat atribuïda una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma.