(Catalunya, 29 setembre 1296 – Tarragona, juliol 1334)

Infant de Catalunya-Aragó. Fill primogènit de Jaume II de Catalunya i de Blanca d’Anjou. Fou nomenat procurador general del reialme.

Personatge anormal i amb trastorns psíquics que el conduïren a la renúncia dels drets a la primogenitura i a la corona (1319).

Concertat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, abandonà la muller un cop finida la cerimònia nupcial a Gandesa (1319), i entrà al convent de predicadors de Tarragona.

L’any següent ingressà a l’orde de Montesa.