Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Margarit, Joan -varis-

1 Resposta

Joan Margarit  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan Margarit i avi de Joan Margarit.

Joan Margarit  (Catalunya, vers 1400 – vers 1456)  Probable fill de Joan Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).

Joan Margarit  (Catalunya, segle XV)  Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.

Lloria i de Maguerola, Maria Roger de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Vallbona de les Monges, Urgell, 1714)

Abadessa de Vallbona. Pertanyia a la branca dels castlans de Granyena.

Foncalada, Plàcid

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVII – 1664)

Religiós. Fou prior i després abat del monestir de Sant Benet de Bages.

Destacà pels seus coneixements musicals.

Estanya, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Abat de Poblet (1478-80). A la mort del rei Joan II el Sense Fe, tingué cura del cerimonial fúnebre i l’enterrament del monarca.

Renuncià al càrrec el 1480.

Droc, Esteve

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1185)

VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l’abat Hug.

Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l’església major, el claustre i els allotjaments.

Fou succeït per Pere de Talladell.

Donat, Ramon

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

XXI Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1238, per haver estat nomenat bisbe de Lleida el seu antecessor Ramon de Siscar.

Aconseguí que Jaume I el Conqueridor realitzés la intenció que tenia de fundar un monestir cistercenc a l’illa de Mallorca: el de Santa Maria la Real (1239).

Hom creu que renuncià al seu càrrec el 1241, any en que fou succeït per l’abat Vidal.

Dernosa, Bartomeu de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)

Abat de Santes Creus (1375-80). La seva actuació a l’abadiat fou notable. Gaudia de l’amistat de Pere III el Cerimoniós.

A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d’interès.

Daguí -abat Ripoll, 879/902-

Deixa un comentari

(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)

Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.

Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.

Cordelles i Ramanyer, Francesc de

2 Respostes

(Barcelona, 1650 – Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1739)

Eclesiàstic. Germà de Felicià i de Jaume. Abat del monestir de Gerri. Austriacista, fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705.

Presidí la junta de braços reunida a Barcelona (del 30 juny al 6 juliol 1713) que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó.

Copons -varis/es bio-

Deixa un comentari

Andreu Copons  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Berenguer de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Elisenda de Copons  (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

Emerenciana de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

Jaume de Copons  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

Joan de Copons  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.

Pere Romeu de Copons  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).